Arbust, procedent d’Armènia i el Caucas, que pot arribar als 3-4 metres d’alçada, amb diverses tiges rectes, de medul·la clara, que surten des de la base i emeten rames secundàries. Les fulles són prou grans, caduques, de color verd intens, de forma ovalada amb el marge dentat i l’àpex acuminat. Les flors són grans, reunides a l’àpex de les branques, d’un blanc virginal com indica el nom d’una de les varietats, virginalis. Els quatre pètals desprenen una suau fragància, que recorda la tarongina, que envaeix la rodalia amb l’espectacular floració des de mitjan primavera fins principis de l’estiu. El fruit és una càpsula que s’obre per quatre valves per deixar sortir nombroses llavoretes.
Li agrada estar a ple sol o semi-ombra. Passat el primer any no és gaire exigent amb el reg, doncs amb un reg setmanal serà suficient, tenint en compte l’exposició al sol, l’època de l’any, etc… però tem l’excés d’humitat i els sòls mal drenats. Vegeta bé sobre qualsevol tipus de terreny, calcari o àcid, solt o pobre. Suporta bé temperatures molt baixes, pel que no cal preocupar-se per les glaçades.
Quan perd la fulla és aconsellable eliminar les tiges més velles, des de la base si cal.
És un tant insulsa quan no està florida, raó per la qual s’aconsella plantar junt a altres arbusts, formant petits boscos o grups mixtes, on aportaran volum i un punt cromàtic a la primavera. Però cal tenir en compte que és una planta molt competitiva i pot fer malbé les plantes veïnes si no són prou vigoroses.
Multiplicació resulta molt fàcil per esqueix a la primavera o a principis de l’estiu.
Pep Aguadé
Naturalista
