Andreu Rodríguez Valveny
Reus serà la seu del centre d’art tecnològic de la New Art Foundation que presideix l’empresari Andreu Rodríguez Valveny. Un espai de 3.000mª dedicats a exposició, promoció, conservació i divulgació de la creació artística, que obrirà portes a final de 2024. Un projecte pioner que situa a Reus al mapa mundial de l’avantguarda artística.
Quina serà la missió d’aquest nou centre d’art tecnològic?
Produir obres, desenvolupar-les, difondre, conservar i preservar el llegat cultural i artístic que contenen. Volem fer un exercici de difusió obert a tothom i també pel món professional i pseudoprofessional de l’art tecnològic. No serem un centre només local sinó un punt d’atracció mundial en un sector creixent que suposa ja el 8% del mercat mundial de l’art contemporani.
Per què Reus?
Som d’aquí i creiem que aportem a Reus, esperem ser una de les capitals mundials de l’art tecnològic i que persones de tot el món vinguin cada any. El Patronat de la Fundació on hi ha els col·legis d’enginyers informàtics, industrials, de telecomunicacions i la UOC, entre d’altres, hi ha estat d’acord. Amb això situem Reus al mapa en un camp avantguardista i generem un valor afegit diferencial.
Serà el primer d’aquest tipus a Espanya?
Sí, a Europa hi ha centres de referència com Ars Electronica, ZKM i V2. Són institucions potents i públiques, no ens podem comparar però si hi podem parlar de tu a tu. Som la col·lecció d’art tecnològic més important del món i, modestament, serem un centre de referència Comptem amb un equip magnífic amb Vicente Matallana com a director i Montse Grau com a directora gerent.
Quin és el major repte?
És doble, fer venir gent de tot el món i que la gent del Camp de Tarragona es faci seu el centre, el gaudeixi, el treballi i en tregui inspiració. L’últim que voldríem és un museu desèrtic, ha de donar servei a la comunitat artística i aportar activitats i difusió del coneixement a la societat local.
Quins canvis suposa per la New Art Foundation aquest pas?
Fem un salt i canviem de paradigma per crear un model que generi serveis i que el projecte sigui autosostenible a llarg termini. Feia temps que teníem la idea de tenir un centre on exposar i desenvolupar l’activitat de manera més àmplia. L’aposta ha de ser molt gran perquè sigui viable i tingui futur, faran falta recursos i volem i necessitem compartir aquesta responsabilitat.
Cal implicació de les administracions públiques per fer-ho possible?
Sense dubte. Estem gratament sorpresos per la bona acollida que està tenint el projecte entre les autoritats locals i els ho vull agrair. Per part de la Diputació de Tarragona ja hi ha un compromís i això ens ajuda molt. També hem trobat molt bona rebuda d’empreses i institucions. Confiem moltíssim a anar concretant ajudes importants per part de l’Ajuntament i la Generalitat. Tenim la sensació que hi ha interès en el projecte i no estem sols.
Què sent a nivell personal al veure com es materialitza el projecte?
Tot va sorgir fa 20 anys del matrimoni entre una artista i un empresari tecnològic i la necessitat moral de fer responsabilitat social corporativa. D’aquí la creació d’un premi d’art diferent i de la New Art Foundation amb altres institucions. No esperàvem que tingués tant
èxit. Vam encertar en l’especialització, segurament vam saber ser pioners i el temps i la constància ens han anat a favor. Vam començar sense tenir clar el somni que hem acabat complint.
