Arbust de fulla perenne, procedent de Nova Zelanda, d’1-2 metres alçada, de fulles oposades, decussades, de limbe el·líptic i gruixut, marge enter i color verd obscur brillant. Les flors apareixen en densos raïms terminals, amb corol·la acabada en quatre lòbuls de color rosa a magenta. Androceu amb dos estams que sobresurten de la gola. Floreix a l’estiu o a la tardor, segons la varietat. Fruit en càpsula ovada de color marró. És una planta per a jardins de clima temperat. No suporta el fred intens ni les temperatures elevades, doncs necessita frescor i humitat. El sòl pot ser pobre però ha de ser lleuger, ben drenat i cal mantenir-lo sempre humit, fins i tot a l’hivern. La ubicació ha de ser en un lloc molt lluminós, amb sol directe però evitant el sol del ple de mig dia. Aquesta planta és ideal per a jardins costaners, doncs suporten certa salinitat. S’empra formant taques arbustives sobre la gespa, per formar bardisses o, en contenidor, per terrasses o balcons. Hi ha diversos conreessis (Cultivar (derivat de l’anglès culti(vated) var(iety), varietat cultivada) és una categoria taxonòmica de les plantes cultivades amb rang per sota de l’espècie d’una sola entitat taxonòmica seleccionades per un atribut particular o una combinació d’atributs, amb unes característiques clarament diferenciades, uniformes i estables que es mantenen inalterades quan es propaguen pels mitjans adequats) i híbrids entre els que cal destacar ‘Alícia Amherst’ de flors de color porpra, ‘Simon Deleaux’ amb flors de color rosa fosc, ‘Blue’ de flors blaves o ‘Variegata’ amb les fulles variegades.
Farem la seva multiplicació per esqueix arrelen amb facilitat, a l’estiu, mantenint el substrat entre 20 i 22o C. Per divisió de mata en primavera o estiu, o per llavors. La plaga que més afecta a aquestes plantes és el pugó. Com a malaltia podem destacar l’oïdi.
El genèric Veronica és un nom de dona, del grec “Bereníke”. Ambrosini diu que el nom és d’origen alemany i el fa derivar de “Vettónica”. Però altra versió diu que les dues anteres de la flor pareixerien dos ulls que recordarien a la Verònica que va torcar la suor del rostre de Jesús en el Calvari. I encara hi ha altra versió que diu que porta el nom de la santa Verònica perquè floreix en l’època de la Setmana Santa. El nom del gènere del sinònim, Hebe, ve del nom de la deessa grega de la joventut (Ἥβη Hêbê) filla de Zeus i de Hera. L’epítet específic speciosa procedeix del llatí “speciosus, -a, -um” que significa bell, pel preciós aspecte de la planta florida.
La jardineria en el mes de Maig
- Sembrarem petúnies, coronats, etc.
- Plantarem clavells, violetes, malves, dàlies, crestes de galls, etc.
- Floració de la majoria de les plantes.
- Començarem a regar als matins i als vespres.
- Trasplantarem petúnies.
- En primaveres plujoses podem realitzar tractaments fungicides.
- Es tallen tota mena de flors de primavera.
- Continuem podant arbres i arbustos que ja hagin florit.
- Continuem un correcte manteniment de gespes amb reg i adob. Cal fer-ho amb
- Adobs rics en nitrogen de forma contínua; per facilitar la feina, podem utilitzar
- Adobs d’alliberació lenta, i estalviarem aplicacions.
- Cal fer tractaments desherbants en gespes i altres recintes.
- Vigilar plagues i malalties, sobretot en anys de molta pluja, especial control
- Sobre pugons i oïdi (cendrosa) en els rosers.
