Els programes trimestrals del Teatre Fortuny, que comprenen teatre, música, ballet i òpera, han despertat l’afició de molts reusencs a aquest darrer, gràcies a una important associació com és la dels “Amics de l’Òpera de Sabadell”. Dins del món de l’òpera el compositor italià Giuseppe Verdi n’és un dels seus principals referents. No només per la gran quantitat d’obres i per la qualitat de les mateixes, sino també perquè va exaltar, mitjançant les mateixes, el caràcter nacionalista del poble italià. El famós cant “Va pensiero” dels esclaus de l’òpera Nabucco n’és el principal exemple. En molts indrets d’Itàlia es pronunciava cridant la consigna “Visca Verdi” quan realment es volia dir “Visca Vittorio Emanuele Rei de Italia”.
Pel meu gust, les tres òperes més importants de Verdi són “Rigoletto”, “Aida” i “La Traviata”, i totes tres tenen divertides anècdotes.
El llibret de “La Traviata” està basat en la novel·la “La dama de les camèlies” d’Alexandre Dumas, que alhora es va basar en la vida d’una ballarina, Lola Montez, que era la amant de Franz Liszt. El dia de la seva estrena la diva que interpretava a Violeta, que és la protagonista de “La Traviata” i que more de tuberculosi, era molt grossa i en l’acte final, en caure morta sobre l’escenari, va aixecar tal núvol de pols que l’escenari va quedar mig a les fosques. L’estrena d’ “Aida” realitzada amb motiu de la inauguració del canal de Suez també fou especial, ja que el govern egipci es va gastar una fortuna en el vestuari de fabricació francesa, va contractar més de 300 actors, la corona d’Amneris era d’or massís, i el casc i l’espasa de Redemés es feren en plata massissa. A més, en l’estrena d’aquesta òpera, l’harem del Jedive Ismail era tan nombrós que va ocupar tres llotges senceres. La seva marxa triomfal del segon acte és, sense cap dubte, la més representada al món en qualsevol tipus d’espectacle. Què en penseu?
