Per acomiadar l’estiu cada any donem la benvinguda al fred. Antigament ens feien una visita els torroners de Xixona, fent acte de presència pels carrers. Les castanyeres també es posaven en moviment en diferents indrets de Reus: plaça Prim, Mercadal, etc. Però l’emblemàtica l’Allera ocupava tradicionalment l’espai ubicat a la cantonada del davant de l’antic Banc d’Espanya, avui seu del Museu Vilaseca. Allà el seu ‘quiosc’ estava format per una banqueta amb senalles de castanyes ben tapades, covant-se, també algun que altre moniato (per encàrrec) i la seva gran torradora que, en ocasions, oferia al veïnat una gran fumarada, també tradicional. Això s’ha perdut. Tot plegat només és un record pels més grans i que ara s’ha convertit en un mitjà de supervivència per alguns grups de estudiants i d’algú que s’hi afegeix. Aquest dia la plaça Catalunya es convertia en el centre neuràlgic; els cotxes i els autobusos de l’empresa Huguet van començar el servei del cementiri. Omplien tota la flota, destacant el vehicle que portava a dalt de la vaca uns seients per a viatgers, com si es tractés de la conquesta de l’Oest. Tot ha fet un canvi radical. És per això que volem recordar aquelles escenes de Tots Sants, quan s’omplia la plaça de gom a gom. Crisantems i flors ocupaven la part central el dia festiu dels morts, en que també la rifa de confitura i panellets estaven presents en moltes entitats locals, culturals i esportives per reunir fons per a les seves despeses.
