El febrer del 36 es van celebrar eleccions espanyoles al Congrés de Diputats. A Catalunya es presentaren dues llistes: el Front Català d’Ordre, encapçalat per la Lliga, i el Front d’Esquerres, encapçalat per Esquerra Republicana de Catalunya. A Tarragona van sortir 5 diputats: 4 per la llista guanyadora i 1 per la perdedora. La llistes eren obertes; la guanyadora fou la d’esquerres i els 4 diputats escollits foren Josep Briansó amb 93.647 vots, seguit en segon lloc de Marcel·lí Domingo, tercer Ventura Gassol i quart Josep Sentís.
El cinquè diputat va ser Josep Mª Casabó, que fou el primer de la llista de la Lliga i va treure 69.596 vots. Quan va esclatar la guerra, el juliol del 36, el metge Josep Briansó, que era el director de l’ Institut Pere Mata, malgrat haver guanyat les eleccions del mes de febrer amb el major nombre de vots de la llista d’esquerres, va rebre l’avís que uns membres incontrolats de la FAI (Federació Anarquista Ibérica) el volien assassinar sota l’acusació d’ésser un burgès i va fugír a Barcelona, on va romandre amagat al llarg dels tres anys de la guerra. Al finalitzar la contesa tornà a casa i va ser detingut pels guanyadors i acusat del delicte d’haver pres part en unes eleccions democràtiques i haver-les guanyat. Aleshores va ser jutjat per aquest “greu delicte” en el judici sumaríssim nº 2846 iniciat l’any 39 amb sentència l’any 41, i condemnat a 30 anys de reclusió major; és a dir a 30 anys de presó, que començà a complir a la Model a Barcelona. El Dr. Briansó no va poder assistir a cap dels casaments de les seves tres filles.
Avui, 77 anys després d’aquells desgraciats fets, torna a aparèixer el malson dels presos polítics. Tornem-hi. El doctor Josep Briansó Salvadó era el meu avi.
