Ester Borràs Giol
Tanquem la trilogia iniciada amb la Mola d’Irto i que va continuar amb Pàndols, amb una excursió per la Serra de Cavalls. En altres ocasions ja hem parlat del seu valor natural, paisatgístic i, sobretot, històric; serà inevitable que hi tornem a fer referència.
Comencem a l’ermita de Santa Madrona (als afores de Corbera d’Ebre), espai de la Batalla de l’Ebre ja que hi va haver un dels anomenats hospitals de sang. Seguim el sender que s’enfila cap al nord-est fins un collet on arriba la pista que puja de la vall de les Carruves. Aquí ens creuem amb el GR 171-3, que ve des de Gandesa per la serra de Santa Madrona, i el seguim cap a l’esquerra uns 100 m. Al davant tenim les curioses Roques del Pebre.
Ens creuem amb el GR 171: abandonem la pista i girem cap a la dreta tot seguint un sender que ens permetrà enfilar-nos a la carena de la Serra de Cavalls. Trobem un pal indicador, nosaltres seguim el GR-171 en direcció a Gandesa i Corbera, mentre que deixem de banda les indicacions per anar cap a Pinell de Brai. Tot i això, aquest és un sender que us recomano de fer quan en tingueu ocasió. Arribem a la Punta Redona (659 m), el punt més alt de la Serra de Cavalls. Hi ha un vèrtex geodèsic i molt bones vistes cap a tot arreu, cosa que explica la seva importància estratègica durant la Batalla de l’Ebre. Avancem per la carena, encarats cap a Pàndols i la Mola d’Irto, tot trobant restes de trinxeres, refugis i metralla.
Comencem a baixar entre el paisatge cremat durant l’incendi de l’estiu del 2012 i arribem a un collet on trobem els primers camps conreats. Abandonem el GR 171, que hem seguit fins ara, i girem cap a la dreta, en direcció a la vall de les Carruves. Trobem la cap a Pinell de Brai. Tot i això, aquest és un sender que us recomano de fer quan en tingueu ocasió.
Arribem a la Punta Redona (659 m), el punt més alt de la Serra de Cavalls. Hi ha un vèrtex geodèsic i molt bones vistes cap a tot arreu, cosa que explica la seva importància estratègica durant la Batalla de l’Ebre. Avancem per la carena, encarats cap a Pàndols i la Mola d’Irto, tot trobant restes de trinxeres, refugis i metralla. Comencem a baixar entre el paisatge cremat durant l’incendi de l’estiu del 2012 i arribem a un collet on trobem els primers camps conreats. Abandonem el GR 171, que hem seguit fins ara, i girem cap a la dreta, en direcció a la vall de les Carruves. Trobem la pista que la travessa i la seguim cap a la dreta, acompanyats de masets i camps d’ametllers. Abans d’un fort revolt a la dreta, trobem un pal indicador i girem cap a l’esquerra (en direcció a Corbera i Gandesa) per pujar cap a la serra de Santa Madrona. A uns 200 m deixem la pista que gira a l’esquerra i seguim el sender que puja fort cap a la dreta i ressegueix la carena, fins que una fita a l’esquerra ens marca la baixada cap a l’ermita de Santa Madrona, que ja veiem.
