El darrer article d’aquest any el vull dedicar a un dels catalans mundialment més coneguts: Salvador Dalí. Va néixer a Figueres el 1904 i el 1921 s’apuntà a la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran a Madrid, d’on fou expulsat al cap de dos anys per mala conducta , i on es va fer amic de Frederic Garcia Lorca i de Lluis Buñuel. L’any 29 es traslladà a París on s’uní al moviment surrealista i inspirat pel potencial creatiu de la paranoia, fundà el que en denominaria “mètode paranoic crític”, que ni ell mateix sabia ben bé el que era, però que creia que podia donar lloc a un art de major potencial (sobretot econòmic). Era un pintor extraordinari, i en els museus de tot el mon, hi han quadres seus meravellosos: ” La persistència de la memòria” amb aquells rellotges de butxaca que es desfan com si fossin de mantega; “el gran masturbador” fet conscientment per despertar consciencies; “el Crist de Sant Joan de la Creu” amb un escorç inigualable; el famós retrat cúbic de Lincoln en el seu Museu de Figueres, o aquella petita panera de pa en el mateix museu; “La construcció tova amb mongetes bullides”, el “Retrat de Picasso”, “Els tigres i el somni de l’abella” i tants d’altres, són avui, peces mestres de la pintura surrealista. Dalí va treballar també en el cinema “Un perro andaluz”, pel·lícula surrealista de Buñuel) i a Hollywood va escriure un guió pels germans Marx, que mai es va realitzar. Els surrealistes el repudiaren per les seva visió política de dretes i franquista i la seva recerca incessant de l’èxit comercial. Hi ha dues frases seves molt famoses. Un cop digué: “Picasso es un gran pintor, jo també; Picasso es espanyol, jo també; Picasso es comunista, jo tampoc”. L’altra frase fa referència a Reus i es la següent: ” Gaudí es un geni, jo també; Fortuny es un geni, jo també; Gaudí, Fortuny i Prim eren de Reus, jo també, perquè com diu el gran filòsof Francesc Pujol, en aquest país, hi ha molta gent que sense ser de Reus gairebé ho semblen”. Feliç Nadal i Bon Any Nou. Què en penseu?
