De nou tornem a ser a les portes de la diada de Sant Jordi i em veig amb l’obligació de tornar a parlar del roser ja que la diada de Sant Jordi és molt més que el dia en que regalem una rosa a la nostra estimada. Els catalans anem més enllà: jo diria que no és el dia dels enamorats, sinó que Sant Jordi és molt més; Sant Jordi ens fa brollar els sentiments d’estimar i de demostrar-ho amb una rosa…, aquest dia la podem regalar a la nostra parella, a l’esposa, a la filla, a la ger- mana, a l’amiga, a la mare… I és clar, una rosa no existiria si no hi hagués un roser, planta que es cultivada des d’antany.
Els rosers són procedents d’Àsia Oriental i Europa, per exemple la Rosa Chimensis Minima, en què les flors són vermelles i que floreix de juny a octubre. El seu aspecte és el d’un arbust nan, dens, caducifoli i de floració estival, com he dit anteriorment. L’hem de mantenir en un lloc assolellat i ventilat, però que no acumuli excessiva temperatura. Per això a l’estiu la col·locarem a l’exterior. La regarem de forma regular, però sense entollar-la i l’adobarem cada quinze dies. També la podarem a començaments de la primavera i a l’hivern la tindrem més seca.
