Fins al 29 de març el Museu de Reus acull la mostra ‘Aproximacions creatives’ exposició de la col·lecció Beep Art Electrònic. Parlem amb la seva comissària, Roberta Bosco.
Què es trobarà el visitant de l’exposició?
Aquesta col·lecció està formada a partir d’un premi-adquisició i recentment el col·leccionista Andreu Rodríguez ha començat a comprar obres també interessants per a completar i articular els discursos de la col·lecció.
La base és el concurs, del que he sigut membre del jurat des del principi, que enguany arriba a la seva tretzena edició. Aquest no és un art cridaner pel mercat.
Com s’estructura?
La idea és crear un itinerari didàctic per un pú- blic que no està molt familiaritzat amb aquest medi; buscant la seva empatia amb aquest estil d’obra per una banda, i per una altra articular un discurs entre el conjunt d’obres. La intenció és ordenar aquest conjunt de peces en tres recorreguts de manera que la seva comprensió resulti fàcil per a qualsevol visitant.
Quins són aquests recorreguts?
L’obra interactiva, que requereix de la presència del visitant per a ser completa; l’obra reactiva, que funciona a partir de dades de l’entorn més proper; i finalment l’obra contemplantiva, que no té cap tipus d’interacció per part de l’usuari però que contribueix a explicar l’escena de l’art electrònic.
És un art marginal?
És un art marginal però cada cop més present. Marginal perquè el sistema artístic s’articula en base a interessos mercantils, trets que aquesta obra no té. Aquesta obra planteja una sèrie de problemà- tiques i característiques que resulten complicades per al mercat. Pot patir la mateixa situació que en el seu moment va viure la performance: són obres importants que sempre han estat allà però realment mai han mogut el mercat.
Com reacciona el públic?
El públic reacciona millor davant d’aquestes obres que el propi món de l’art: galeristes, comissaris, programadors… La raó és que l’exclosió d’aquest art coincideix amb la de la informàtica personal, al voltant de 1994-96. La gent ja està acostumada a tenir un interface digital o electrònic a la seva mà constantment, la inclusió massiva de la teconologia a la vida quotidiana ha provocat en el públic una gran familiaritat amb aquest entorn. La resistència és més del propi sistema de l’art que del públic.
La tecnologia està al servei de l’art? 
La tecnologia hauria d’estar al servei de l’art.L’evolució de la tecnologia ha estat perjudicial, ara les xarxes socials són els autèntics megàfons: si no hi ets no existeixes. Des del punt de vista de creació i apropiació de la tecnologia ha estat un gran pas enrere.
Què diries als ciutadans de Reus per animar-los a venir?
Els reusencs s’han de sentir molt orgullosos: és una col·lecció de Reus, Andreu Rodríguez és una persona d’aquí, molt arrelada a la ciutat. No existeix cap altre col·lecció igual a Europa ni, que jo sàpiga, tampoc arreu del món. El fet que algú es dediqui només a aquest art i arribi a reunir una cinquantena d’obres és especial; ha donat un impuls a l’art tecnològic en moments realment difícils. Aconsello a tothom que vingui ja que és realment interessant: si et prens el teu temps et pot donar molts imputs: cada obra té diverses capes i evoca a la reflexió. Tenir-la aquí és una sort.
