L’any 1965 el taller d’arquitectura de Ricardo Bofi ll va presentar al Patronat Municipal de l’Habitatge de Reus un projecte denominat ‘Barri Gaudí’, format per habitatges socials molt avançat al seu temps, que avui, seixanta anys més tard, segueix sent un referent mundial d’arquitectura feta per l’home i per a l’home, que desfeia radicalment la imatge del barri-presó característica dels habitatges econòmics semblant a nínxols destinats a la classe treballadora.
El Barri Gaudí va intentar restablir la convivència entre els seus habitants: carrers i places en totes les alçades, jardins penjats, circulacions internes que permeten anar arreu sense sortir al carrer, en definitiva una ciutat molt més humanitzada i pensada per fer somiar, per fer viure, per fer gaudir, per fer sentir la importància d’ésser ciutadans.
Avui segueix sent un barri de referència visitat per arquitectes de tot el món i moltes de les actuals promocions immobiliàries haurien d’esmerçar-se en assemblar-se el més possible a un barri que només podia fer-se en aquell temps, en una ciutat ultraavançada i ultralliberal com és la ciutat de Reus. Un exemple arquitectònic de construcció, de disseny, d’urbanisme, de conscienciació del , de retrobament amb una vida en comunitat, de reinventar els barris i els espais públics atractius, i,
sobre tot, de convertir un nucli d’habitatges en un lloc de convivència i d’intensa vibració social.
El taller d’arquitectura d’en Bofill també va editar un llibret propagandístic del barri que no té pèrdua, en el que hi van col·laborar José Agustín Goytisolo, Carles Franqui, Eduard Bonet, Salvador Clotas i Manel Vázquez Montalbán que, en to de novel·la, narra com una parella, Eric i Enide, estan cercant un pis per a viure.
Malauradament, les notícies sobre la mort del famós arquitecte han obviat la seva obra de Barri Gaudí de Reus, que fou i segueix sent un exemple total d’Ecocultura.
Paco Llevat
Comentarista del seu temps
