Les tradicions com la diada de “Tots Sants” i el “dia del difunts” es convertien en tradició dins les famílies. Així eren las castanyades, que es torraven a la vora del foc, panellets, confitura, vins, etc. Se celebraven vetllades on, a més de la festa, es recordaven els difunts. El dejuni de Tots Sants la preocupació de las famílies era l’ofrena de flors als difunts.
Es quan la plaça de Catalunya prenia vida amb rams de flors i complements, es convertia en punt de trobada del “safari”, camí del cementiri. Cotxes particulars, taxis, eren pocs, però l’empresa Huguet d’autobusos cobria la línia del cementiri per un preu d’1 peseta el viatge. La flota de vehicles era reforçada per altres vehicles de l’Alt Camp i Valls.
La modernitat ha fet que la gent ja s’equipa amb anterioritat per a netejar i cuidar les sepultures. Avui ja molta gent disposa de vehicle propi facilitant els preparatius per evitar aglomeracions. També ha facilitat la labor el servei municipal d’autobusos i el gran aparcament instal·lat. La figura de l’entranyable “l’Allera”, figura típica que, en la seva paradeta davant de l’ex-Banc d’Espanya, embolicada amb el mocador del cap i la manteleta presidint aquelles senalles on les castanyes, una vegada s’estaven covant, cercant l’exquisidesa que ara no tenen. Fins i tot famílies del veïnat, per encàrrec, els hi compraven com també algun moniato al caliu.
