Reus dedica el 2018 a l’arquitecte Pere Caselles

Reus dedica aquest 2018 a recordar i estudiar la vida i l’obra de l’arquitecte Pere Caselles Tarrats (Reus, 1864-1936), un dels principals responsables de la transformació urbanística de la ciutat en l’ampli període que va de finals del segle XIX fins al primer terç del XX. L’Any Caselles tindrà un acte inaugural el 13 de març amb una conferència a càrrec del comissari d’aquest esdeveniment, l’arquitecte reusenc i docent als estudis d’Arquitectura La Salle (Universitat Ramon Llull) Anton Pàmies.

L’alcalde, Carles Pellicer, ha presentat aquest dimarts la programació d’activitats que s’ha dissenyat a la ciutat tant des de l’Ajuntament de Reus com des d’entitats locals que també volen recordar enguany sobre la figura de Caselles. Entre els motius d’aquesta commemoració, hi ha el fet que enguany s’escau el 20è aniversari de la Ruta Modernista de la ciutat i també la voluntat d’afegir-se a l’Any Europeu del Patrimoni Cultural amb aquesta efemèride.

Tal i com ha recordat Anton Pàmies, Pere Caselles va exercir com a arquitecte municipal entre 1891 i 1930, un llarg període que li permeté influir directament en el curs de la política urbanística local en un moment en què la puixança econòmica de Reus es va traduir en la construcció d’un gran nombre d’edificis tant privats com públics. Es tracta d’un gran nombre d’edificacions (habitatges, escoles, espais industrials, equipaments municipals…) que seguien les darreres tendències que marcaven els corrents modernista i noucentista i moltes de les quals tenen l’empremta de l’arquitecte reusenc.

Una personalitat influent
El tombant de segle XIX al XX coincideix amb una gran eclosió social, comercial i industrial de Reus, que es va reflectir en un gran floriment arquitectònic a través de moviments com el modernisme i el noucentisme, un fenomen només comparable al que va viure la ciutat de Barcelona. Pere Caselles va tenir un paper crucial en aquest moment històric com a arquitecte municipal i com a autor directe d’un gran nombre d’edificis que avui es troben entre el patrimoni més destacat de la ciutat.

Programació
El comissari de la programació ha explicat que la proposta d’activitats continua oberta a possibles novetats que es puguin introduir durant l’any. El calendari d’activitats previst a hores d’ara és el següent:

• Dimarts 13 de març : Conferència inaugural a càrrec d’Anton M. Pàmies, arquitecte i comissari de l’Any Caselles. Palau Bofarull.
• Exposició sobre l’arquitecte Caselles. Sala Quatre del Museu de la plaça Llibertat. S’exposaran objectes i fotografies cedides pels seus familiars, així com plànols originals, reproduccions i fotografies de les seves obres.
• Ruta Arquitecte Caselles (incloent visites teatralitzades) i edició per part de l’Agència de Promoció de Ciutat del plànol de Reus destacant les obres de l’arquitecte.
• Cicle de conferències amb ponents de diverses universitats catalanes, pendents de confirmació.
• La Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, també se sumarà a aquests actes amb una exposició i conferència a la seva seu, aprofitant la documentació sobre Pere Caselles que conserva al seu arxiu històric.
• Exposició de documentació dels fons de l’Arxiu de Reus al mateix Arxiu.
• Campanya “Apadrina un edifici de Caselles”. Les escoles podran apadrinar un edifici de Pere Caselles tot realitzant treballs a través de qualsevol mitjà gràfic: Instagram, dibuix, contes, una instal·lació efímera… Les escoles Pompeu Fabra, Prat de la Riba i Rubió i Ors podran dedicar el treball als seus edificis (projectats per Caselles, i en concret l’originari en el cas de l’Escola Rubió i Ors), mentre que la resta d’escoles podran optar entre altres edificis públics com l’Estació Enològica, l’església de Sant Joan, Cal Massó, l’antic escorxador que és l’actual Biblioteca Central Xavier Amorós o l’antic Banc d’Espanya (actual Museu de Reus).
• Activitats des de Serveis Funeraris Reus i Baix Camp: “Concert per al Record” al Cementiri de Reus, que inclourà una al·legoria de la figura de l’Arquitecte Caselles; al mes de juny col·locació d’una placa de senyalització a la capella on es troben les restes de l’arquitecte Caselles; una exposició de documentació sobre Caselles a les vitrines del Cementiri General; també, aprofitant les visites teatralitzades al Cementiri General de Reus que es realitzen pel cicle de Tots Sants, s’inclourà una referència especial a aquest personatge.
• Reus Ciutat de la Música 2018: realització d’una part dels concerts d’aquest cicle en diferents espais o edificis projectats per l’arquitecte Caselles (La Palma i Cal Massó, entre d’altres).

Pere Caselles i Tarrats (Reus 1864 – 1936)
L’arquitecte Pere Caselles i Tarrats, format a Barcelona, va obtenir el títol l’any 1889 i l’any següent ja exercia com a suplent de l’arquitecte municipal de Reus. Va obtenir la titularitat de la plaça d’arquitecte municipal de Terol, si bé al cap de pocs mesos, el 1891, accedí a la de Reus, en morir el titular anterior, l’arquitecte Sebastià Cabot.

Els primers anys d’exercici projectà diversos edificis (casa Tarrats, casa Homdedéu…) que si bé estan encara sotmesos a llenguatges precursors del modernisme, tant de factura eclèctica com neogòtica reflex de la seva recent formació, sí que evidencien, però, la capacitat creadora i cultural del seu autor. Per la seva condició d’arquitecte municipal entra en contacte i col·labora amb Lluís Domènech i Montaner a l’Institut Pere Mata, i serà a partir d’aquesta relació que adoptarà els mecanismes i ressorts adscrits al llenguatge modernista.

Projectista i constructor prolífic d’equipaments i habitatges, conforma amb la seva obra el gruix més important del paisatge urbà modernista de la ciutat.

Destaquen especialment dos equipaments construïts al límit de la ciutat en aquell temps: l’Estació Enològica, conjunt que aglutina magatzems, espais de treball i habitatge, i el conjunt escolar Prat de la Riba, sorprenentment articulat sobre el carrer Prat de la Riba, i no sobre el mateix passeig. Són exemples projectats clarament des dels aspectes funcionals reforçats amb l’oportuna ornamentació i ús dels oficis característics, construïts amb una claredat i racionalització admirables.

Posteriorment, i ben entrat el segle XX, la seva obra evolucionarà cap a postulats del que en l’actualitat entenem com a noucentisme, mantenint però el mateix nivell de qualitat en la seva producció arquitectònica.

Amb tot, fruit de la implicació total que significa el període modernista en la construcció de la ciutat, i a partir de l’estreta col·laboració entre promotors, creadors, mestres d’obres i oficis, es perllonga durant un cert temps, amarant la ciutat de tot un estoc molt important d’obres que es podrien qualificar d’un segon nivell, i que sobre estructures arquitectòniques absolutament senzilles s’hi apliquen solucions decoratives i competitives d’acord amb la moda estètica heretada. Cal entendre, però, que molts d’aquests casos són només una transformació epidèrmica de l’arquitectura , sense atendre a cap altre valor d’aquesta.

Bona part de l’arxiu privat de Pere Caselles va ser destruït durant l’assalt del seu despatx el 1936, el mateix dia que fou assassinat (28 de juliol de 1936).

Obra
Relació d’alguns edificis modernistes atribuïbles a Pere Caselles :

1. Escorxador de Reus , biblioteca Xavier Amorós ( 1889) Començat per Francesc Borràs.
2. Casa Tarrats Carrer Sant Joan, 11 (1891- 1892)
3. Casa Homdedéu, Raval Sant Pere, 17-21 (1893- 1894)
4. Casa Sardà, Av. Prat de la Riba 41 ( 1896)
5. Casa Punyed, Carrer Llovera 47- 49 (1900-1902)
6. Casa Querol, carrer Llovera, 17 (1901)
7. Mas Cuadrada- Vil.la Maria. Crta. Alcolea (1902- 1908)
8. Mas Carpa, carrer Monterols, 34. (1903)
9. Casa Laguna , carrer Monterols, 15 (1904)
10. Casa Munné, Raval Martí Folguera 2 (1904)
11. Casa Codina, Carrer Monterols, 30 (1905)
12. Casa Miró, carrer Sant llorenç 15 ( 1905)
13. Casa Anguera, Raval de Sant Pere 43-45 (1905)
14. Estació Enològica Passeig de Sunyer, 4-6 (1906- 1909)
15. Casa Segarra, carrer Sant Joan 12-14 (1908)
16. Casa Iglésias, carrer Jesús 3-7 (1908)
17. Escoles Prat de la Riba, Avinguda Prat de la Riba , 36 (1908-1917)
18. Casa Sardà Martí, Raval Martí Folguera, 29 (1909)
19. Casa Tomàs Jardí carrer llovera 19-21 (1909-1910)
20. Casa Mata, carrer Casals 15 ( 1909)
21. Casa Grau. carrer Sant Joan, 32 (1910-1911)
22. Casa Piñol. plaça del Mercadal, 17 (1910)
23. Casa Ramon Vendrell, carrer Ample 44-46 (1912)
24. Casa Mata Clarassó, Raval Santa Anna, 47 (1912)
25. Casa Pujol, Riera de Miró, 41 (1913)
26. Casa Fornés. Raval de Santa Anna, 19 ( 1914)

Altres Cases i Masos

1. Carrer Jesús, 19 (1896) Eudald i Antoni Gebellí Esteve
2. Carrer Llovera, 31 (1900) Ferran de Querol Bofarull
3. Raval Martí Folguera, 32 (1904) Jaume Llorens Munsech
4. Carrer Santa Anna,27 (1904-1905) Josepa Rocamora
5. Carrer Llovera, 48 (1907) Segismon Codina Roig
6. Raval Martí Folguera 33-35 ( 1907) Josep Bofarull Roig
7. Mas Querol, crta. Castellvell (1909)
8. Carrer Sant Celestí, 2 (1912) Josepa Jori Llagostera
9. Raval Martí Folguera,1 (1913) Joaquim Pàmies
10. Raval de Jesús, 38 (1913) Emili Balanyà
11. Carrer Llovera, 33 (1914) Sebastià Pujol Aumasellas
12. Carrer Sant Joan, 20 (1915) Emili Martorell Martí
13. Carrer Francesc Bartrina 9-11 ( 1915-1916) Vicenta Espí Martínez
14. Carrer Aleus, 5 ( (1916) Josep M. Sunyer Guardiola
15. Raval Sant Pere , 29 (1922) Andreu Fargas Font

Construccions Noucentistes

• Grup Escolar Pompeu Fabra (abans Grup Escolar Primo de Rivera), Carrer Sardà, 23 (1926)

Altres

1. Monument al general Prim, plaça Prim.
2. Monument al poeta Bartrina, plaça de Catalunya.
3. Reforma escala del Palau Bofarull al carrer de Llovera
4. Església de Sant Joan
5. Façana del Santuari de Misericòrdia
6. Banc d’Espanya