Els ajuntaments de Reus i de Vilallonga i el Centre d’Estudis Pere Virgili han signat un conveni per a l’organització d’una sèrie d’activitats conjuntes de divulgació i recuperació de la memòria de la batalla de Vilallonga i el Morell. Les activitats es portaran a terme al llarg dels propers mesos amb la col·lab oració de l’Arxiu Municipal de Reus i dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp.
En la batalla de Vilallonga i el Morell es van enfrontar dos batallons liberals reusencs amb una partida carlina, el dia 1 de març de 1838, dins de la Primera Guerra Carlina. L’origen va ser l’atac carlí contra dues diligències que portaven passatgers i el correu de Reus a Tarragona. Un dels batallons liberals, que havien sortit per perseguir els carlins, va ser envoltat al Morell, va fugir cap a Vilallonga i es va refugiar a l’església, on van tocar les campanes per avisar l’altre batalló, que acudí a alliberar-los. El balanç va ser de 133 reusencs morts, tots membres dels batallons liberals, i un nombre no conegut de soldats carlins.
Actes a Reus
L’Arxiu Municipal de Reus organitzarà una mostra de documentació relacionada amb la batalla de Vilallonga i el Morell amb un plafó-resum que s’exhibirà a les seves instal·lacions. La inauguració està prevista al voltant de l’1 de març, aniversari de la batalla.
A través dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp es portarà a terme els propers mesos una actuació de senyalització de la Capella dels Herois de Vilallonga al Cementiri General de Reus, lloc on reposen les restes dels caiguts. També s’organitzarà una conferència dins del cicle Primavera al Cementiri a càrrec del Centre d’Estudis Pere Virgili.
La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, ha posat de manifest que aquestes activitats “contribueixen a la divulgació d’aquest episodi tan significatiu de la història de Reus al segle XIX com a nucli impulsor d’idees liberals”.
Recreació de la batalla
om cada any, el Centre d’Estudis Pere Virgili amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilallonga organitzen el proper 8 de setembre de 2024 una recreació històrica de la batalla amb la intervenció dels milicians reusencs comandats per Viladomar; els carlins de Llarg de Copons i els liberals del comandant Subirà, els quals aniran explicant el que va succeir aquell dia en el que moriren 133 reusencs i un nombre indeterminat de carlins. Al llarg del dia es succeiran les recreacions històriques amb música, balls i altres activitats.
La batalla de Villalonga va enfrontar les milícies liberals de Reus contra una fracció carlina l’1 de març de 1838. En una emboscada a prop dels pobles del Morell i Vilallonga hi van perdre la vida 133 milicians liberals reusencs i això va provocar una gran consternació a la ciutat.
Una batalla representativa del segle XIX a casa nostra
La Batalla de Vilallonga i el Morell va ser un episodi molt representatiu del panorama sociopolític del segle XIX a les nostres comarques. La sortida d’un batalló de voluntaris liberals reusencs per respondre a l’atac que una partida carlina havia comès contra el transport regular de passatgers, mercaderies i correu entre Reus i Tarragona, va ser viscut per la societat reusenca com una oportunitat de defensa de les llibertats de la ciutadania, dins del llarg enfrontament entre els qui propugnaven aquestes llibertats (autoanomenats liberals) i els defensors de formes més antigues de govern, els carlins.
Cal tenir en compte que Reus, que en aquell moment era la segona ciutat de Catalunya en volum de població però també en vitalitat econòmica, social i ideològica, va ser el nucli més destacat del moviment liberal al sud de Catalunya, mentre que hi havia destacats nuclis carlins a les poblacions de muntanya més properes. Per això, durant bona part del segle XIX van ser freqüents les tensions al territori immediat a la ciutat i també les mesures de defensa i atac (muralles, sistemes d’avisos, protocols de formació de milícies).
Entre totes aquestes tensions i enfrontaments, sens dubte la batalla de Vilallonga i el Morell va ser la més transcendent, tant pel que fa al nombre de víctimes com a l’impacte en l’opinió pública, que dècades més tard encara ho recordava com un episodi de defensa de les llibertats i com a inspiració per a lluites posteriors.
