Presentació del llibre “Pit i amunt” Al Casal de les Dones de Reus

OBRA

 Pit i amunt (Silva Editorial, Tarragona, 2018) és una història i, alhora, una suma d’històries de vida, en aquest cas de persones que han patit càncer de mama i les acompanyants, tot amb una intencionalitat i una percepció molt positiva, i sobretot un decidit esperit de superació, malgrat el dramatisme, el patiment i la compassió del fet. En aquesta obra importa el jo, el nosaltres, els altres, i les circumstàncies.

Amb una veu molt narrativa, molt de dona, directa, sincera, intensa i fresca —no exempta d’humor i ironia—, la seva autora i protagonista principal dels successos, ens aporta un material valuós i autèntic que va més enllà del que són anècdotes vitals. L’experiència pròpia i aliena, i les paraules, poden ajudar i ajudar-nos.

El càncer és aquí, també, “una metàfora”, com va assenyalar Susan Sontag.  Una malaltia pot ser tan natural com la salut.

Els beneficis de l’edició del llibre es destinaran a l’AECC – Catalunya Contra el Càncer.

AUTORA

Marta Pena Riba (Barcelona, 1968). Mestra de vocació. Inicia els estudis de Magisteri a Barcelona especialitzant-se en Educació Especial i en Audició i Llenguatge.

Inicia la docència  a l’escola pública l’any 1992, exercint com a docent al llarg de vint-i-sis anys, la majoria a l’escola Eladi Homs de Valls —en els seus orígens centre pilot d’integració, i del qual va ser cap d’estudis durant una dècada.

En l’actualitat, treballa com a mestra d’Educació Especial a l’escola Mowgli de Reus, tasca que compagina amb acompanyaments de Coach & PNL.

Han estat moltes les formacions que ha cursat orientades al treball i adaptació de tècniques, materials i eines per a l’acompanyament en l’ensenyament-aprenentatge d’alumnes amb diferents dèficits visuals, auditius, motrius i/o cognitius.

Actualment col·labora amb l’Associació Espanyola Catalunya Contra el Càncer de Tarragona.

FRAGMENT TEXT

Què m’ha portat a escriure aquest llibre? Doncs per una part les meves ganes de compartir amb altres persones una mirada positiva, optimista i amorosa davant del repte de viure dia a dia la superació d’una malaltia, en el meu cas ha estat l’aprenentatge en ser i estar més present en l’aquí i l’ara.

Per altra, desitjava fer arribar les precioses experiències i vivències de persones com tu i com jo, i que potser trobem cada dia en sortir de casa per anar a la feina caminant pel carrer, asseguts al metro, pujant a l’autobús, comprant a la botiga del barri…

En qüestió de segons la vida t’atura, és aleshores quan comences a qüestionar-te si veritablement aquelles expectatives teves de futur amb un munt d’il·lusions, de projectes, de somnis, de preocupacions, de pors i inclús de passions, són certament les que sempre havies anhelat, o si senzillament ara són unes altres perquè comences a mirar amb uns altres ulls, ni millors ni pitjors, simplement diferents.