L’any 1954 va ser una de les poques vegades en que va nevar a Reus. Ens va obsequiar amb una “enfarinada” o “glaçada” amb formes que van decorar el nostre paisatge urbà. Cada cop que experimentàvem aquest fenomen les cases de fotografia com Niepce, Deport Ferre o Casa Marta acabaven els rodets, sobretot els de blanc i negre. Els de color ja eren un alltre cantar. Les càmeres fotogràfiques no eran tant abundants com actualment. Les fàbriques de xocolata van instaurar el costum de regalar-ne (feien furor) i casi totes les famílies en tenien alguna, però no les feien servir a no ser que anessin d’excursió. Alguns rodets es passaven anys sense que ningú se’n preocupés i es feien vells dins les càmeres. Però, clar, a les nevades tothom a corre cuita: tot eren presses per posar-se al dia.
Els aficionats ja estaven a punt per recollir les imatge, no cal dir que tenien més disponibilitat econòmica, persones de posició benestant disposaven de bones màquines. Els que no hi estaven acostumats, amb màquines senzilles, tenien limitada la velocitat d’obturació i moltes quedaven desenfocades. Avui no això no passa; el canvi de rodet a targeta resulta més fàcil i amb l’opció automàtica la càmera ho fa tot… Però, tot i així, el costum de quedar fotos dins les targetes continua passant i no les arriba a gaudir ningú. Alguns que tenien botigues professionals feien petits tiratges de postals en les que ara podem gaudir de belles estampes del moment i sobretot els titulars que acrediten la seva tutoria i la bona tasca que van desenvolupar.
