Memòria fotogràfica
El Mercadal ha tingut canvis que li han fet perdre la identitat que es mereix. Els diferents quioscs de la nissaga Rueda, el fundador va ser el senyor Diego, donava identitat a aquell indret convertint-lo en la catedral de la premsa: revistes, els tebeos pels petits i els cromos de guarnició.
Durant una època la plaça de Prim volia compartir les comunicacions i per això als anys 40 una “brigada de periodistes” brivalls ben joves feien sentir les veus emulant el “Noticiero Español”; allà el punt de venda era al costat de la parada dels taxis, on cap al tard feien cap tots el repartidors.
Una plaça que també ha sofert “malifetes“ en matèria d’arquitectura. La més destacada va tenir lloc el dia que el Banc de Santander es va proposar enderrocar la casa on va néixer el General ,Joan Prim i Prat, donant pas a un sumptuós edific que volia impressionar amb el seu disseny però que va durar ben poc, acabant amb el seu enderroc.
Les dues places convertides en zones de vianants farcides de taules, cadires i plantes que pels vianants de res serveix per gaudir duna comoditat ben merescuda. Tenim com a guarnició els gossos, coloms, bicicletes, monopatins, cadires motoritzades i tota classe de vehicles amb rodes. Podem comprovar que el vianant juga un paper ínfim dins del projecta urbà.
