Quan passo per aquest indret recordo la meva joventut.
Era un veïnat entranyable quan els carreters feien la parada tècnica als magatzems de cal Rofes paraven el carro per fer el corresponent traguet de vi i quatre ametlles al magatzem de Sabater; com si fós una parada tècnica reglamentària.
Avui, de forma decorada, tenim la plaça d’Antonio Sabater Esteve plena d’aigües i jardins: és tota una preciositat que dóna pas al progrés. Llàstima que la Companyia de les Aigües de Reus se l’ha fet seva canviant-ne el nom ja que hi té la seva seu: posant als seus impresos l’adreça no oficial com “Plaça de les aigües”. El beneplàcit dels alcaldes resta present ja que tant els hi fot. Sembla un malefici, no té cap altra explicació, donat que va ser un home que va aportar molt a Reus i era considerat un gran filantrop.
És un barri curiós perquè a part de Rofes, Sabater i les monges de la teula, el veïnat ha canviat i aquelles foneries, serralleries ja no hi són, les populars tavernes Calvet i Rases, ja no hi fan barreges de moscatell i anís. La firma Rofes manté el restaurant. També va ser popular, però molt més de nit, com a punt d’orientació pels joves i no tan joves, local i forasters que visitaven aquell bordell anomenat Casa La Sol, molt conegut a nivell provincial de la que no queda res: només el record d’alguns que hi van passar la ‘ITV Sexual’.
Imatge captada per Xavi Jurío de La Guia
