El Pla d’actuació per la llengua al Camp de Tarragona i el Baix Penedès segueix amb la roda de trobades que es va iniciar a l’octubre a Reus, que té per objectiu incorporar la visió i la participació d’entitats de les poblacions que es troben inscrites en el Pla.
Les dues darreres setmanes s’han dut a terme Taules pel català amb teixit associatiu de Torredembarra, Valls i Constantí, amb la voluntat de posar sobre la taula les inquietuds de les entitats respecte a la situació de la llengua. Una anàlisi que ja està servint per definir actuacions concretes per incrementar el percentatge d’ús del català en cada municipi. En aquesta primera presa de contacte, han sorgit propostes d’iniciatives com intercanvis culturals entre entitats, parelles lingüístiques o el foment de la llengua al comerç, entre altres.
La ronda de reunions posa ara rumb a la resta de localitats adherides al Pla d’actuació per la llengua al Camp de Tarragona i el Baix Penedès: Botarell, Montbrió del Camp, Tarragona i el Vendrell.
La directora dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Lurdes Malgrat, ha destacat que les entitats “són espais fonamentals d’acollida, a més de dinamitzadores indiscutibles de la nostra societat”. Per aquest motiu, celebra el compromís amb la llengua que estan mostrant tant el teixit associatiu com els ajuntaments, i en destaca el pes com a “referents lingüístics per al conjunt de la ciutadania”.
Eines per promoure l’hàbit de mantenir la llengua
Una de les accions comunes a tots els municipis en relació amb les associacions són els tallers d’assertivitat lingüística, el primer dels quals ha tingut lloc en el marc de la trobada de Torredembarra.
L’entitat Tallers per la Llengua és l’artífex i qui imparteix aquesta proposta, a través de la qual es donen eines, de manera pràctica i participativa, perquè els catalanoparlants superin la norma de convergència al castellà (canviar automàticament a aquesta llengua en situacions determinades encara que els seus interlocutors els entenguin en català).
De fet, aquesta és una de les preocupacions que moltes entitats i ajuntaments han manifestat durant les reunions, tot fent una reflexió sobre el paper cabdal dels mateixos catalanoparlants a l’hora de promoure l’ús social de la llengua i d’integrar les persones nouvingudes a través d’aquesta.
El Pla d’actuació per la llengua al Camp de Tarragona i el Baix Penedès, una aposta transversal
Les trobades amb entitats, liderades per cadascun dels consistoris, han suposat l’obertura d’una nova fase del Pla, ja que la coordinació i col·laboració entre les administracions i les entitats permetrà un major abast i adaptació local d’aquest impuls a la llengua.
Paral·lelament a aquestes accions, durant l’estiu i aquesta tardor els ajuntaments han estat treballant altres línies de caràcter més intern, com la sensibilització lingüística del personal de l’administració local (a càrrec dels CNL de Tarragona i l’Àrea de Reus Miquel Ventura), l’aplicació d’un protocol d’acollida lingüística als municipis i accions per al compliment de la normativa lingüística al comerç.
En definitiva, la voluntat del Pla és arribar a una àmplia diversitat d’àmbits socials, un projecte que esdevé prova pilot de com es podria implantar el Pacte Nacional per la Llengua arreu del territori.
El Pla es va presentar el passat mes de juny al conjunt monumental de Centcelles de Constantí, amb la presència de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Aquest acord pioner a Catalunya neix amb l’objectiu de millorar la situació de la llengua catalana a les comarques del Camp de Tarragona i el Baix Penedès i l’impulsen la Secretaria de Política Lingüística i els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, conjuntament amb els representants dels municipis i institucions que signen el Pla.
