Arbust que pot arribar als 5 metres d’alçada i prendre forma d’arbre, de procedència xino-japonesa, amb fulles perennes agrupades als extrems de les branques, espatulades en forma de cullera, amb l’àpex arrodonit i escotat, de consistència coriàcia i un nervi ben marcat a l’anvers, de color verd brillant i el marge enter. Les flors, en cimes corimbiformes, són groguenques o blanques, aromàtiques, amb olor a tarongina; cinc sèpals iguals, cinc pètals ovats-lanceolats blanc o groguencs; cinc estams llargs en les masculines i més curts i gruixuts en les flors femenines. Fruit en càpsula ovoide amb tres valves que s’obrin mostrant les llavors vermelloses amb una substància viscosa. Són plantes de fàcil cultiu. Prefereix ubicacions lluminoses i llocs càlids però vegeta bé a l’ombra si el clima no és massa fred. No és gens exigent en quant al sòl, i s’adapta a terrenys pobres a condició de que siguin sols i estiguin ben drenats, doncs l’excés d’humitat acaba podrint les arrels. No necessita mols regs però cal regar més d’abril a setembre. S’empren sovint per construir tanques, bardisses i grups arbustius per la sorprenent capacitat de reacció a la poda, car pot sotmetre’s a podes extremes i freqüents sense por a perjudicar-lo perquè mantindrà sempre una bona densitat si es retalla amb regularitat, preferentment en abril i maig. També s’utilitza amb èxit per defensar el jardins exposats al vent del mar. La facilitat i rapidesa en la regeneració fan d’aquesta una planta ideal per a la topiària, per retallar arbrets, piràmides, cons, etc. Multiplicació per llavor o per esqueix. El nom del gènere “Pittospurum” deriva del grec i significa llavors apegaloses, i el nom específic “tobira” és el nom de la planta al Japó. Hi ha nombroses varietats adaptades a la demanda de jardins grans i petits i inclús varietat nanes per cultivar en contenidor. És una planta molt resistent a la contaminació de les grans ciutats.
Pep Aguadé
Naturalista
