El nom “pensament” ve del francès “pensée” perquè a l’Edat Mitjana la flor era considerada un símbol de la memòria. Pot ser per aquest nom va ser triat com el símbol del Lliure Pensament, i els humanistes van utilitzar el fet que aquests híbrids, tan bonics, són el resultat de l’encreuament de diverses espè- cies silvestres. Es tendeix a denominar “violeta” a les espècies silvestres de flors petites i “pensament” als híbrids de grans flors multicolors. Són petites plantes bianuals, que no sobrepassen el pam d’alçada, que durant el primer any només produeixen fulles, al segon any fan flors i fruits i es marceixen com qualsevol anual. Tot i això, amb bones condicions, poden convertir-se en perennes. De fulles ovades o cordades, crenades, les superiors lanceolades de marge enter, amb la base cuneada. Les flors són grans, poden arribar als 6 cm de diàmetre.
Corol·la amb cinc pètals orbiculars, vellutats desiguals però més llargs que el sèpals; dos superiors i dos laterals als quals es superposa un pètal inferior. Els color solen ser variats, entre blanc, groc, blau, vermell, or o porpra, i un morat molt fosc que és el que més s’aproxima al negre. Requereixen una ubicació a ple sol o, si més no, una bona il·luminació.
Sòl ric en nutrients i humit però sense embassar, amb bon drenatge. En climes temperats com el nostre poden suportar les gelades de l’hivern però les altes temperatures inhibeixen la floració i acaben amb la planta. Quan es marceixen a l’estiu, podem tallar les tiges a ras de terra, i és possible que a l’hivern següent torni a brotar. En jardineria s’empren com plantes de cobertura, per inhibir el creixement d’herbes no desitjades. A l’entrada de mols pobles i ciutats ens reben les acolorides flors del pensament que adornen les glorietes des de la primavera, i en climes càlids, a partir de l’hivern.
Multiplicació: plantar a la tardor les llavors. Plagues i malalties: els pugons solen atacar les flors i les fulles són propenses a desenvolupar cecidis provocats per les larves del mosquit Dasyneura afinis. També són plantes propenses a patir oïdi, que fa les fulles blanquinoses.
