Tània Juste
És estiu, ple mes d’agost, aquell moment en què per culpa de la xafogor típica de les nostres contrades i el cansament acumulat d’un any de feina i esforços, neixen irremediablement dins nostre ànsies de sortir de casa, de viatjar, de conèixer món, de perdre’ns i de desconnectar.
Sí, és època de gaudir de les preuades vacances, de les bones companyies, les cerveses, les festes majors, els amics i les llargues converses… Sense pressa; oblidant-nos del rellotge… Ara bé, per perdre’s, no sempre ens calen bitllet o passaport, sinó que, de vegades, només ens cal arribar-nos a la llibreria i escollir un bon llibre que ens faci gaudir de la lectura i, sens dubte, viure noves aventures de la mà de nous companys ‘de viatge’.
Doncs, som-hi! Aquest agost acompanyarem la Berta Casals, la protagonista de Passatge al nou món, de Tània Juste (Columna Edicions, 2018), a fer les Amèriques i deixarem que ens relati què li va passar el 1918, moment en què el món es trobava a les acaballes de la Primera Guerra Mundial i ella es disposava a creuar l’Atlàntic a bord d’un gran transatlàntic, el Reina Victòria Eugènia.
El punt de partida del trajecte és el Port de Barcelona i la destinació, Río de la Plata, Buenos Aires, ciutat en què la Berta — filla d’una família benestant— ha de retrobar-se amb don Julio Mitchell, un apoderat argentí que es convertirà en el seu marit. Imagineu-vos-ho: era possible un amor a distància en una època en què les comunicacions no eren ni de bon tros tan fluides com en l’actualitat? Com podia estar-ne la Berta tan segura, del que sentia, si ben just es coneixien?… Al llarg d’aquesta travessia, la Berta anirà teixint llaços d’amistat amb altres passatgers i, fins i tot, retrobarà velles amistats, com l’Abel.
Malgrat això, el que més la marcarà és la trobada d’una jove russa, la Irina Alexandrovna, amb qui la Berta compartirà complicitats i anirà forjant una estreta relació d’amistat. De fet, tot és possible durant aquest trajecte llarg per mar: persones vàries, tant d’origen com de condició social, recloses en aquest navili durant la travessia, cadascú amb el seu tarannà, el seu passat, els seus somnis, les seves esperances i… els seus secrets.
Tània Juste ens regala aquesta delícia de novel·la, escrita amb un estil ric i delicat, que anirà comptant-nos els fets amb la cadència amb què el vaixell es van movent pel mar… No sé què en penseu vosaltres, però jo hi tinc curiositat.
Bona lectura!
