Herba verda i rizomatosa, introduïda des de Madagascar (Àfrica), que por arribar al metre d’alçada, amb tija trígona, glabra i erecta, acabada en una roseta terminal de bràctees planes. Les fulles es redueixen a beines foliars de color bru. Flors agrupades en espiguetes comprimides, de color palla, que estan disposades en umbel·la composta per 20-25 radis prims que naixen del centre de la umbel·la que formen les bràctees llargues, planes i folioses. Floreix de maig a setembre. Fruit en núcula (fruit sec indehiscent) trígona de color negrós. Prefereix sòl solt i ric en matèria orgànica. Al jardí pot estar al sol o en mitja ombra, i si està en interior ha d’estar en un lloc ben il·luminat però sense sol directe, i sempre amb aigua. No resisteix les baixes temperatures pel que no és aconsellable plantar-lo en exterior als llocs on solen haver gelades. S’empra als jardins per a les zones d’aigua, perquè es tracta d’una herba aquàtica (hidròfit), però també en terra, si es manté humida, i en cossiol per a interiors. Cal podar a finals de l’hivern per regenerar les mates i aconseguir un aspecte compactat de la planta. Multiplicació per llavor és lent i laboriós, pel que s’empra la divisió de mata, de rizoma o esqueix. Per reproduir amb esqueix cal posar a remulla la part d’on surten els radis de les inflorescències, a l’inrevés, ésadiramblapartdela tija fora de l’aigua, fins que rebrota. Molt resistent a plagues i malalties, tot i que pot ser atacat per pugons i mosca blanca.
Pep Aguadé
Naturalista
