Si avui coneixem moltes dades de les antigues civilitzacions egípcies, és gràcies a aquesta planta, Papir, amb la qual fabricaven una pasta de paper, els papir, sobre la qual escrivien els egipcis. En el seu estat natural viu a Egipte, a les zones inundades del Nil. És una planta aquàtica de fins a 2 o 3 m d’alçària. Les tiges, són llises primes i llargues, d’uns 20 cm. Les flors, petites, formen inflorescències en umbel·la quasi imperceptibles´. S’han de plantar en el fons dels estanys o bé en testos que s’hi submergeixen. També poden cultivar-se a l’interior amb el test dins d’un altre més gran ple d’aigua, però atenció amb l’alçada del sostre, perquè el papir creix molt. Pot estar a ple sol o a mitja ombra. Les plantes d’interior no necessiten sol directe si estan ben il·luminades. La temperatura ha d’ésser elevada, mai per sota del 15ºC i amb molta humitat. Les arrels han d’estar sempre submergides en aigua. Es pot adobar un cop al mes amb fertilitzant mineral.
