El proper dia 23 de gener, el Tinglado 1 del Moll de Costa es convertirà en un punt de trobada entre poesia, art i natura amb l’exposició “Papers al vent”. Aquesta proposta, signada per l’artista Sergi Marcos, ofereix una interpretació visual dels haikus moderns i contemporanis catalans, amb un estil personal que beu de l’estètica japonesa i la tècnica del collage.
“Papers al vent” és un viatge íntim on la poesia i l’art conviden a reconnectar amb la natura i amb nosaltres mateixos. Sergi Marcos proposa contemplar aquestes làmines com si fossin “roba estesa al vent”, deixant-nos portar per l’art i la poesia.
L’art del haiku: entre la paraula i la imatge
El haiku, una forma poètica d’origen japonès, és el fil conductor d’aquesta mostra. Sergi Marcos, inspirat per l’antologia Llum a les golfes (Viena Edicions, 2018), ha transformat els versos seleccionats en una sèrie de làmines on text i imatge es fonen. Cada obra inclou el
poema manuscrit i una composició visual que expressa l’impacte emocional del text.
Segons l’artista, aquest procés és similar al collage, una tècnica que li permet treballar amb intuïció i llibertat, utilitzant materials reciclats com papers vells, cartrons i elements industrials.
La seva obra és una invitació a observar la bellesa en la imperfecció, seguint els principis del wabi-sabi japonès (filosofia de l’estètica japonesa que aprecia la bellesa imperfecta, efímera i senzilla, trobada en la natura i els objectes humils).
La influència japonesa
L’exposició no només ens parla de poesia i art, sinó també de l’actitud amb què l’artista s’enfronta a la creació. Per a Marcos, cada collage és un joc experimental, on l’espontaneïtat i la sorpresa tenen un paper clau. “El haiku va directe als sentits, com el collage”, afirma
l’artista, qui busca transmetre l’essència del poema a través d’imatges.
Durant la preparació de la mostra, Marcos reconeixia la seva fascinació per la cultura japonesa, tant pel budisme i el xintoisme com per l’impacte del japonisme a Europa. Aquesta influència es percep clarament en Papers al vent, on l’equilibri entre senzillesa i profunditat
esdevé protagonista.
