En un breu i per tant inexacte resum, es pot dir que Europa comença uns 3.000 anys aC a l’illa de Creta, amb una civilització que estén el comerç al llarg del mar Egeu i més tard per la part oriental de la Mediterrània. Després venen els grecs. Més tard els fenicis, els cartagi-
nesos i els Etruscs al nord d’Itàlia. Alexandre Magne conquereix l’orient i l’occident queda pels romans. August (Octavi Cèsar August) és el gran emperador de l’Imperi Romà i ocupa gran part de l’actual Europa, carregant-se als celtes, als de la Gàl·lia i fins i tot als germànics. L’any 395 l’emperador Teodosi proclama el cristianisme com a religió oficial i més tard, al segle V, amb la invasió dels gods i els vàndals, desapareix l’imperi romà i l’església catòlica es converteix en l’única institució que perdurà al llarg dels segles sent la principal font d’aprenentatge fins al segle XIII. Després arribà el feudalisme amb els llombards, els francs, els anglosaxons i altres “tribus”.
Els àrabs també entraren a Europa a través de la península ibèrica, però foren derrotats a Poitiers per Carles Martel i Carlemany fundà el Sacre Imperi Romà Germànic, repartit anys més tard pels seus nets en el tractat de Verdú, on s’originaren les corones de França , Alemanya i Lotaringia, aquesta darrera ràpidament desapareguda. Més tard, les creuades, la pesta negra que s’emportà cent milions de persones, la guerra dels cent anys, el renaixement, la reforma protestant, la contrareforma, la revolució francesa, les guerres napoleòniques, la conquesta europea d’Amèrica i finalment la revolució industrial i mes guerres: la francoprusiana, la primera guerra mundial, la revolució russa, la segona guerra mundial, etc… i per acabar la guerra freda. Una Europa marcada a sang i foc.
La mitologia diu que Europa era una dona fenícia de Tiro, i que Zeus, enamorat d’ella, es va transformar en toro i se la va endur pujada al llom, a l’illa de Creta. Allí, Zeus li va revelar la seva identitat i es va convertir en la primera reina de Creta. De Gaulle deia també que França era el fruit de mil anys d’història i 40 reis i que el projecte de l’Europa del segle XXI havia de ser vista des del punt de vista de la nostra llarga i complicada història. A l’Europa dels 30 països hi ha moltes cultures, moltes històries i moltes civilitzacions i s’haurà de comptar amb totes elles, i el Brexit anglès no hi ajuda gens ni mica.
Tant de bo que vingués Zeus i s’emportés una altra vegada a Creta a tots aquells que no creuen en un futur comú i europeu.
Què en penseu?
