L’Institut Municipal Reus Cultura obre un nou servei de visites guiades a la Bòbila Sugranyes cada primer dimecres de mes per tal de posar en valor un dels equipaments culturals i patrimonials de la ciutat. La primera d’aquestes visites serà el dimecres 3 d’octubre, a les 17:00 h, i cal inscripció prèvia. Fins a final d’any, la Bòbila Sugranyes es tornarà a obrir els dies 7 de novembre i 5 de desembre, a la mateixa hora.
Amb la visita es dóna a conèixer el Reus de la ceràmica, des de l’època prehistòrica fins al segle passat. La ciutat ha esdevingut sempre un referent en la producció de ceràmica i capdavanter en els tractaments del material. En són prova d’això les bòbiles que existien al territori, de les quals únicament es conserva la del Sugranyes.
El recorregut per la Bòbila Sugranyes permet descobrir diferents mostres de ceràmica al primer pis de l’edifici, amb l’objectiu que si el visitant vol ampliar el seu coneixement sobre la temàtica pugui visitar també l’exposició permanent d’arqueologia del Museu de Reus, al raval de Santa Anna.
Per apuntar-se a les visites guiades del primer dimecres de cada mes és necessària una reserva prèvia (977010660 o irecuenco@reuscultura.cat). El preu de la visita és 3 € l’adult i està previst també un preu reduït (2 € per a nens i nenes, de 7 a 14 anys, i per a majors de 65 anys). Els menors de 7 anys tenen l’entrada gratuïta.
Característiques de la Bòbila
La Bòbila del Sugranyes és un element bastit amb toves i maons, de planta poligonal quasi circular i d’uns 23 metres de diàmetre, amb una xemeneia central de 19 metres d’alçada, de planta inferior quadrada i fumera superior octogonal que sobresurt de l’àrea inferior del forn, amb 12 boques radials i una galeria de circulació perimetral. Damunt de l’estructura inferior s’establí una cambra anular, coberta per una teulada amb cabirons de fusta disposats de manera radial des de la fumera i sostinguts amb pilars de maons. A la part baixa del costat sud-oriental hi ha un cos annex a la galeria de circulació, que en segue ix la disposició radial.
S’hi fabricaven bàsicament maons, teules, rajoles i altres materials ceràmics similars per a la construcció. Se l’anomena bòbila o forn del Sugranyes, tot i que també se’l coneix com a forn del Manxa. Hi havia una bòbila homònima a prop de la carretera de Castellvell, coneguda per la troballa d’un important jaciment arqueològic, del paleolític mitjà.
A l’acta municipal del dia 2 de febrer de 1848 es dóna compte de la sol·licitud de Josep Sugranyes “para que se le permita construir una fábrica de ladrillos en las tierras del Boix sitas al lado izquierdo de la carretera Amalia”. Ara bé, si tenim en compte que el primer forn de tipus Hoffmann no es va construir fins al 1858, a Prússia, cal pensar que el conservat al costat de la carretera de Tarragona ha de ser posterior, potser de la dècada dels seixanta o de la dels setanta del segle XIX.
La fàbrica apareix documentada en un expedient municipal de 1906, que inclou una Relación de hornos ladrilleros y alfarerías de Reus. El 1919, la bòbila era propietat de Joan Sugranyes Miquel. El 1931 era del seu successor, Antoni Sugranyes Olivé. Consta documentalment que la bòbila no era activa el 1934, però sabem que va reprendre la fabricació de ceràmica de construcció després de la guerra civil. El 1955, per exemple, s’anunciava a la premsa local la “Fábrica de ladrillos y tejas” del “Sucesor de Juan Sugrañes Miquel”, situada a la “Carretera Tarragona (puente F. C.)”. Sembla que el forn va deixar de funcionar uns quants anys després, cap al final de la dècada dels seixanta.
