El narcís pertan a la família de les Amaryllidaceae, és una planta bulbosa originària d’Europa, concretament de la zona mediterrània i és molt coneguda per la seva bellesa i per l’aroma que desprèn. És una flor molt popular també en la jardineria a causa de la seva facilitat de cultiu i a la gran varietat de colors i formes que presenta, podent ser groga, blanca, taronja, rosa o vermella, entre altres. Necessita un lloc on rebi llum solar directa durant diverses hores al dia i protegida del vent i de les gelades.
Els seus bulbs han de ser plantats a la tardor, a una profunditat d’uns 10 cm. i amb una separació d’uns 10 cm. entre ells. Floreixen en primavera. Regar-la una vegada a la setmana, i amb més freqüència durant els mesos més càlids de l’any, evitant que el terra s’assequi massa. Cal aplicar un abonament líquid cada dues setmanes durant l’època de creixement. Les malalties més comunes del narcís són les plagues de pugons i bavoses, així com la malaltia del míldiu.
Per a prevenir aquests problemes, cal mantenir la planta neta i seca, i aplicar insecticides i fungicides si és necessari. Encara que les flors del narcís són belles, també són tòxiques per als humans i els animals. Totes les parts de la planta contenen substàncies químiques anomenades alcaloides que poden causar nàusees, vòmits, diarrea i fins i tot convulsions si s’ingereixen en grans quantitats.
El nom científic del narcís és Narcissus pseudonarcissus, i prové de la paraula grega “narkao”, que significa “entumit”. Això es deu al fet que les flors tenen una aroma tan forta que pot adormir els sentits.
