L’Oficina Jove de la Conca de Barberà organitza des de fa anys la Mostra d’Art Jove, en la qual convida a una persona jove i artista de la comarca a exposar la seva obra, una iniciativa que forma part del projecte “Hexàgon d’Art Jove” i que es podrà veure a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus fins al 15 de novembre.
Daniel Marcos, regidor de Joventut de l’Ajuntament de Reus, ha explicat que “és la primera vegada que la ciutat se suma a aquest projecte i això demostra clarament el nostre compromís amb la creació jove. Tenim la voluntat de donar suport als nostres joves artistes i, a partir de l’any vinent, també els i les joves de Reus podran exposar la seva obra al Camp de Tarragona”.
Dins del projecte intercomarcal “Hexàgon d’Art Jove” dels Serveis de Joventut de la demarcació de Tarragona, s’organitzen exposicions en què els artistes joves que anualment exposen a cada comarca tenen la possibilitat de muntar el seu projecte expositiu en altres comarques del camp de Tarragona.
Els objectius son la itinerància i l’intecanvi d’artistes entre les diferents comarques que formen part del projecte per tal de donar més visibilitat a l’obra de cadascuna de les persones joves que participen en les exposicions comarcals.
Clàudia Carbó, artista de la 20a Mostra d’Art Jove de la Conca, ja va viatjar el passat mes de juny al Vendrell a l’Aparador de l’Oficina Jove del Baix Penedès i a l’espai Jove Kesse de Tarragona i ara toca a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus. La mostra es podrà veure del 30 d’octubre al 15 de novembre.
L’obra de la Mostra d’Art de la Clàudia Carbó consisteix en una col·lecció de dibuixos pintures sorgides de l’interès per l’ambigüitat d’espais, objectes o escenes derivades d’un estat d’ànim com el dol, o físics com la miopia, que interfereixen en la percepció de la realitat.
OBRA DE LA CLÀUDIA: @claudia_carbo_
Clàudia Carbó Duran – Pintura i dibuix
Fins on la memòria m’arribi
El conjunt de la meva obra sorgeix de l’interès per l’ambigüitat d’espais, objectes o escenes derivades d’un estat d’ànim com el dol, o estats físics com la miopia, que interfereixen en la percepció de la realitat.
Continuant amb les qüestions que creen ambigüitat d’espais i objectes, la falta de nitidesa d’un record crea pinzellades ambigües. El recull d’obres de ”Fins on la memòria m’arribi” té com a catalitzador principal la memòria i el record quan es veuen afectats pel pas del temps i només queda un registre fotogràfic o una lleu sensació del que havia sigut. Utilitzo principalment imatges de la meva infància d’escenes i moments que no recordo i miro de recrear i apropiar-me del record pintant-ne la sensació, alterant elements i barrejant realitat i ficció, i d’aquesta manera apareixen obres que brollen entre la figuració i l’abstracció en funció de la nitidesa del record.
La memòria en aquesta sèrie d’obres la treballo des de dos punts; la temàtica, amb la part anímica o emocional, vinculat amb les vivències com a tal i la matèrica amb el físic, vinculat a la memòria muscular, entorpint aquesta i que treballa amb diferents estris, suports, mà esquerra, mà dreta, dits… A mesura que passa el temps recordaré amb menys nitidesa les coses, però, tanmateix, les meves mans acumularan gestos i traços que transcendiran a la claredat dels records.
