L’any 1932, Aldous Huxley va escriure la novel·la futurista “Un mon feliç”, en la que unes incubadores governamentals exercien un estret control sobre els embrions humans, que sotmesos a tractaments químics despietats ocuparien en el futur un lloc predeterminat en un sistema de castes d’una societat molt estricta.
Des dels individus “alfa” destinats a exercir el poder, fins els “epsilon” que es farien càrrec dels treballs manuals. Aquesta deshumanització del sistema, tenia conseqüències tràgiques, quan Jhon, un “salvatge” provenint del sud-oest americà arribava a Londres. Quan Huxley va escriure “Un mon feliç”, encara no es parlava enlloc de la bioètica i la clonació. A la sensacional novel·la hi surten una pila de personatges inventats i de ficció, relacionats amb gent famosa, com Darwin Bonaparte, Lenina Crowne, Bernard Marx, Morgana Rothschild o Herbert Bakunin.
En canvi, Darwin, en la seva obra “On the origin of especies” de l’any 1859 explicava la seva teoria de la evolució natural de les espècies, on deia que les poblacions evolucionen en el transcurs de diverses generacions per un procés conegut com a “selecció natural”. Avui la manipulació genètica és un fet diari, i es poden inserir gens d’una bactèria a una planta, d’un home a un porc, d’un fong a un ratolí.
Aquesta manipulació genètica i altres tècniques, com la clonació d’organismes, la fusió cel·lular, els cultius de cèl·lules en laboratoris, etc.. salten les barreres biològiques que separen les espècies i ens obren un món totalment nou.
L’evolució de les espècies afectà també al propi ser humà i sobretot a les femelles,però d’això ja n’escriuré un altre dia.
Què en penseu?
