El pas inexorable del temps canvia la percepció dels fets i, per tant, modifica les persones. Potser no en canvia el tarannà ni aquells trets rellevants de la seva personalitat, però sí que transforma la manera d’actuar o com es perceben certes decisions preses en un moment concret de la trajectòria vital. És, sens dubte, l’experiència que adquirim qui ens empeny a fer-ho. Tot i així, de vegades, hi intervenen elements externs com ara els canvis d’ideologia de la societat i de l’entorn en què vivim.
Així ho demostra la novel·la Mitja vida, de Care Santos (Columna Edicions, 2017. Premi Na- dal 2017), que reflexiona sobre com el pas del temps afecta com cop- sem les relacions amb els altres i els fets que hem viscut. Mitja vida està protagonitzada per cinc dones nascudes l’any en què esclata la Guerra Civil: les dues bessones Olga i Marta, la Nina, la Lolita i la Júlia. Per tant, cinc dones educades durant la dictadura, fet que les va condemnar a ser relega- des a un segon terme.
De fet, van créixer en un entorn amarat per una educació masclista, basada en la religió i en una societat que imposava que les dones havien de casar-se, fer costat al marit i tenir cura dels fills i de la casa. I aquest va ser el seu camí. Tanmateix, en fer quaranta-cinc anys, ja en democràcia, les cinc organitzen un d’aquells sopars que sempre fan mandra i il·lusió a la vegada: sopars de retrobament, que asseguren mirades de reüll i converses plenes de nostàlgia. És allà on recorden què les va unir (els anys d’estudi en un internat religiós d’ideari molt estricte) i repassen què han estat les seves vides des d’aleshores. Han procurat la felicitat? No totes han seguit el mateix camí ni totes l’han aconseguit: les circumstàncies vitals, els remordiments… de vegades afloren al cap dels anys.
Malgrat això, Care Santos ens proporciona una visió “afable” d’aquestes dones, moltes de les quals van ser condemnades a l’anonimat i al silenci que exigia l’educació de l’època. Sens dubte, Mitja vida les fa protagonistes, ens permet conèixer les cinc —i per tant, jutjar-les individualment per les seves actuacions— i ens demostra que l’amistat existeix.
Una novel·la al més pur estil Care Santos, que no només ens relata les relacions entre les protagonistes, sinó que ens ajuda a entendre el context històric en què esdevenen els fets.
Llegiu-la… no us en penedireu.
