Alfonso Reis Cabral
Els germans sempre tenen relacions especials, però no sempre fàcils. Molt bé ho va explicar Rodoreda en el capítol “Els nens” de Mirall Trencat (1974), en què desgrana la part més negativa de les relacions fraternals. De ben segur que aquest capítol encara fa posar les mans al cap a més d’un per la seva tru- culència, però, en el fons, Rodoreda no anava tan errada. Per molt que ens allunyem de la idea de família ideal, cal reconèixer que, entre germans, des de petits, hi ha rivalitat, maldament sigui a l’hora de guanyar-se l’atenció dels pares.
Aquest amor/desamor fraternal el retrata amb un llenguatge i un estil exquisits el jove escriptor portuguès Afonso Reis Cabral en Mi hermano (Acantilado, 2021). Si les relacions fraternals ja són prou complexes, imagineu-vos com en deuen de ser quan un dels dos germans (Miguel) té síndrome de Down. L’equitat fraternal, en aquest cas, hi és impossible, fet que s’agreuja amb la mort dels pares i la consegüent convivència obligatòria entre dos germans que ja han sobrepassat la barrera dels quaranta anys i n’han passat més de vint separats.
Malgrat la diferència d’edat escassa —de només un any—, el germà gran, professor divorciat i solitari, es responsabilit- za de Miguel. A desgrat, perquè mai ha assumit el trastorn genètic del seu germà. Gelosia? Qui sap. S’avergonyeix d’ell? Pot- ser. El torba com se sent? Esclar! Però no ho pot evitar. D’aquesta manera, Reis Cabral teixeix, amb molta delicadesa, un relat en primera persona que presenta l’amalgama de sentiments contradictoris del germà gran. El petit, Miguel, potser sí que és més vulnerable, però, d’una manera o altra, s’ha adaptat a allò que la vida (i la síndrome de Down) li ha portat; inclús, a l’amor, a la seva Luciana, un amor potser impossible, però pur i intens. Cal aplaudir Reis Cabral per la sensibilitat amb què presenta Miguel: no pas com un malalt, sinó com una persona amb força transformadora i amb voluntat de viure, estimar i ser estimat. Pura tendresa, tot plegat!
Mi hermano s’inicia amb l’arribada dels dos germans a Tojal per trobar-hi la complicitat perduda… Escrita en capítols que entrellacen el present amb el passat, la trama és un periple vital i ens convida a la introspecció. Impossible que no ens remogui, sobretot, per com es descriuen les relacions fraternals, sense tabús i amb honestedat. En el fons, Reis Cabral aconsegueix analitzar la naturalesa humana i aprofundir fins als punts més lúgubres de les relacions familiars… Déu-n’hi-do!
Llegiu-vos Mi hermano, una novel·la d’un escriptor jove, la narrativa del qual, però, ja emana maduresa i expertesa… Bravo!
Mònica López Bages
Filòloga Catalana
