Eva Comas-Arnal
El 23 de gener de 1939, el bibliobús —un servei de la Generalitat que, durant la guerra, portava llibres de lectura als soldats del front— va fer l’últim viatge per dur a l’exili un grup d’intel·lectuals, entre els quals hi havia els dos protagonistes de Mercè i Joan (Proa, 2024), d’Eva Comas-Arnal —novel·la guanyadora del Premi Proa 2024—, Mercè Rodoreda i Joan Prat.
Malgrat que ja es coneixien d’abans, la relació es va intensificar durant l’estada al castell de Roissy-en-Brie —a prop de París, un castell rodejat de natura esponerosa, que va acollir els artistes catalans—. En aquell exili —que Rodoreda defineix com «una gran lliçó de vida» i hi afegeix: «els viatges formen la joventut: li són un estímul, una força. Jo diria que l’exili, viatge obligat, desfà l’ànima»— hi va néixer l’amor. Mercè i Joan narra una part de la història d’amor, de la història de vida i de superació de Mercè Rodoreda i Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat, concretament, la que va des de 1939 fins a 1948, període en què la relació és un clar triangle amorós, perquè Obiols estava casat amb Montserrat Trabal.
Rodoreda, en canvi, era una dona avançada al seu temps, forta i valenta. El 1939 ja s’havia separat i no tenia parella; era lliure, perquè havia deixat el seu fill a Barcelona amb la família. Tampoc no tenia por d’estimar un home casat: anteriorment ja s’havia enamorat d’Andreu Nin i de Francesc Trabal. Era oberta de ment, extravertida i, malgrat les adversitats, vitalista. Ho escrivia anys després: «Sense ser aventurera, he viscut com s’ha de viure: o sigui, perillosament». I la Mercè tenia aquell somriure que va captivar aquell home pausat, el Joan, que, per gestionar la ira de sentir-se derrotat, es refugiava en la ironia, el sarcasme i la màscara que li proporcionava el seu pseudònim, Armand Obiols. Màscara, però, que la Mercè aconseguia treure-li. De fet, mai li deia «Obiols» —com feien la majoria d’intel·lectuals catalans—, sinó que preferia anomenar-lo simplement «Joan»…
Mercè i Joan ens transmet com de dur va ser l’exili intel·lectual per a uns escriptors —ells i molts d’altres— que, amb la derrota a la guerra, havien perdut el més important: els lectors. De fet, el català estava prohibit…
Rere Mercè i Joan, a més de la vida de dos escriptors i una història d’amor en moments de penúria, s’hi amaguen moltes més històries i molt molt humanes…
Endinseu-vos-hi, perquè —més enllà d’aprendre’n i molt!— xalareu! Bona lectura!
Mònica López Bages
Filòloga Catalana
