Es fa molt difícil parlar en passat del Joan Josep Sardà, l’històric Secretari General de la Cambra que ens ha deixat, de manera sobtada, fa ben poques hores. Es fa difícil perquè vaig tenir la immensa fortuna de viure tantes coses i totes bones al seu costat, que costa molt imaginar-se la corporació sense la seva omnipresència constant en totes i cadascuna de les actuacions i decisions que empreníem. Sardà era la Cambra. I la Cambra era el Sardà.
Des del primer dia que vaig tenir l’immens honor d’accedir a la presidència de la corporació, va estar al meu costat de manera incondicional, amb eficàcia i decisió, sempre atenent i amatent a les coses que podien ajudar a posicionar una corporació a la que va dedicar 35 anys de la seva vida.
Aviat està dit. En un món com l’actual, on tot és efímer i superficial, s’ha de posar en valor aquesta dedicació absoluta a una causa com la nostra, també des del punt
de vista professional. Fa pocs mesos vam celebrar el 130è aniversari de la Cambra.
Una trajectòria que demostra la importància de la nostra corporació. Però més enllà de la dedicació de tots aquells que hem tingut l’oportunitat de destinar temps i recursos, de manera desinteressada, a la institució en els òrgans de govern, hagués estat impossible arribar fins aquí sense el compromís de tècnics com ell, que han convertit la Cambra en la seva vida, amb una dedicació que ha anat més enllà de l’estrictament professional per esdevenir una autèntica raó de ser vital i passional. Sardà va entendre la corporació com un vehicle per ajudar a les empreses i, per tant, per promoure el seu territori d’influència. I per això des de la corporació va dedicar-se amb veritable interès a projectar la feina de la Cambra en aquells àmbits on podia sumar en positiu. A la Fira, a la Llotja, a Redessa, a la Fundació FP i Empresa i a tantes altres entitats i institucions hi podríem trobar la llavor del Sardà, sempre infatigable a la recerca d’una actuació decidida en benefici d’aquelles realitats on la Cambra podia ajudar a millorar la competitivitat de les seves empreses.
El Juanjo va ser un gran Secretari General. Però, essencialment, va ser una persona extraordinària, amb un tracte exquisit, sempre disposat, amb voluntat de col·laborar i ajudar. Costa imaginar-se la Cambra sense el Sardà. I serà molt difícil recuperar la normalitat després d’aquest trasbals tan injust com imprevist. Però els qui el vam conèixer i vam tenir la sort de treballar al seu costat, sabem que el seu exemple constituirà el millor estímul per mantenir inalterable la divisa de la corporació com a referent en l’àmbit que li és propi. I aixího farem, perquè n’estic segur que ell, allà on sigui, no ens perdonaria que defallíssim en la defensa de la seva Cambra, la que ell va estimar tant
