Memòria fotogràfica.
El Mas Iglesias és una construcció d’una altra època, que mostra l’esplendor de la rica societat reusenca en temps passats. Josep Òdena i Pujol (1809) –propietari dels terrenys i qui va fer construir el mas– fou un important empresari local, fundador de La Manufacturera de Algodón –anomenada popularment el Vapor Vell– i un dels principals accionistes del Banc de Reus.
El mas es va construir l’any 1872, tot seguint l’estil neoclàssic que aleshores predominava entre les classes benestants. De dimensions considerables, l’edifici disposa d’un cos central amb cinc balcons i quatre pilastres simulades a la façana, coronades per estàtues.
La distribució interior era senyorial i molt rica, amb diversos salons i menjadors, una sala de billars, la cuina i calefacció central. El mas estava envoltat de jardins amb arbres provinents d’arreu del món. Hi havia un llac artificial, amb ponts, camins, glorietes i fins i tot pistes de tenis.
El casament de la filla de Josep Òdena amb l’industrial Josep Iglesias motivà que el mas fos conegut com a Mas Iglesias, tot i que la família s’hi referia com Vil·la Biosca, ja que un avantpassat va ostentar el títol d’aquesta baronia a la comarca de la Segarra.
Amb els anys, el mas va anar perdent protagonisme, fins que durant la primera dècada de l’actual segle l’Ajuntament de Reus va rehabilitar l’edifici per a convertir- lo en la seu del Centre de la Imatge Mas Iglesias, hereu de la Fototeca Municipal.
Actualment, és un equipament dedicat a la preservació, l’estudi i la difusió del patrimoni visual, tant documental com artístic. Gràcies a la voluntat ciutadana –amb cessions i donacions-, avui s’hi conserva un fons de més de 500.000 fotografies, de les quals més de 40.000 estan documentades i a l’abast dels ciutadans. També hi ha dipositat un gran nombre d’imatges en moviment. En definitiva, aquest edifici –que mostra l’esplendor d’altres temps– s’ha convertit en un tresor col·lectiu per a conservar i difondre la memòria de tots.
