D’entre tots els tipus de construccions de pedra seca, les més abundants són els marges: quilòmetres i quilòmetres de petites parets s’estenen pels trossos, molts d’ells abandonats, del nostre país. D’alçada variable, des dels que en prou feines fan 30 cm fins a gairebé muralles de 3 metres (a la Torre de Fontaubella i Pratdip n’hi ha exemples), tots tenen la mateixa funció: aguantar la terra perquè no s’escoli cap a la barrancada més propera i poder-hi plantar allò que més convingui. Els pagesos i margeters els construïen amb les pedres que tenien més a mà i les que sortien de despedregar, és a dir, de netejar el terreny que volien cultivar. També en feien aixarts: com que en terrenys molt pedregosos però planers no hi feien falta gaires marges, les pedres que anaven sortint a mesura que es llaurava, s’amuntegaven de forma ordenada enmig del tros o s’aprofitaven per marcar el límit amb el veí o algun camí. El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre són dels llocs on més elements de pedra seca podem veure. Si fem una excursió per qualsevol de les seves muntanyes, serà difícil no trobar algun marge perdut enmig de la vegetació o situat en un lloc on haurem suat per arribar. I és que, abans, s’aprofitava qualsevol bocí de terra disponible i la construcció de marges ampliava aquesta disponibilitat, encara que fos per plantar-hi una única olivera o un ametller solitari. No cal anar gaire lluny per veure marges, segur que en teniu aprop, però sí que els podreu observar fàcilment en tota la seva extensió pels voltants de Pradell de la Teixeta. Marges amb els quals s’han aconseguit petits replans que trenquen els vessants de la Serra de l’Argentera, vigilats per casetes de pedra seca ben conservades. Un altre lloc on ens semblarà que els marges no s’acaben mai és als Dedalts de Vandellòs. De fet, fins i tot s’ha dit que si es posessin en línia tots els marges que hi ha als termes de Vandellòs i Tivissa, arribarien a encerclar la Terra.
Consulteu l’agenda a:
www.gepec.cat
Més informació:
977 331 142 secretaria@gepec.cat