És l’única palmera autòctona de Catalunya. L’extrem nord de l’àrea de distribució se situa al massís del Garraf, si bé és troba més al nord en una àrea molt concreta, el Puig Palmer, a Torroella de Montgrí. És un arbust que no s’enlaira més de 2 o 3 m, amb tronc de palmera i fulles grans de fins a 70 cm, palmades, rígides, amb pecíols envoltats d’espines. És pot utilitzar com a planta d’interior, però, donada la seva majestuositat, es més vistosa i decorativa a l’exterior. Ideal per ambients marítims, on es conjuga perfectament amb la vegetació natural.
Viu bé a ple sol encara que a l’ombra també tot i que el seu creixement en aquestes condicions és més lent. Suporta temperatures inferiors a 10ºC, i tot i que li és perjudicial, pot sobreviure a glaçades esporàdiques. Quan la planta és jove, es poden protegir les fulles de les fortes ventades cobrint-les amb una estora al voltant.
La regarem abundantment, però amb un bon drenatge, perquè no s’acumuli l’aigua. Les vaporitzacions d’aigua sobre les fulles contribueixen a mantenir el color verd lluent (amb aquesta mateixa finalitat pot afegir-se sulfat de ferro a l’aigua de regar durant l’estiu). S’han de tallar les fulles inferiors quan s’assequen i la trasplantarem cada dos anys si el test és insuficient o si volem que creixi més
