A les nostres comarques tenim cinc espècies d’arbusts del gènere Lonicera. Viuen en diversos ecosistemes del país, condicionats pels factors d’humitat, sòl, ombra i temperatura. Lonicera Implexa creix en zones d’alzinar i pi blanc. Lonicera Etrusca, Peryclimenum i Xylosteumviuen en boscos més humits, més obacs i a més altura. I fins i tot Lonicera Pyrenaica és una rupícola de roques calcàries.
El nom més comú en català per a tots ells és el de xuclamel o lligabosc, fent referència a la seva tendència a produir tiges flexibles que s’enfilen i entrecreuen com un lligam, i a les seves flors blanques i groguenques, més o menys oloroses i amb corolola en forma d’embut, que atreuen els insectes cap al seu interior a la recerca de nèctar. Malgrat tantes espècies autòctones, la mareselva medicinal i més reconeguda per la gent no es cria en els boscos sinó que és un arbust de jardineria (Lonicera caprifolium), de característiques externes semblants als nostres, encara que amb flors molt més perfumades.
Tots els xuclamels produeixen fruits de colors ataronjats o vermellosos que són tòxics i causen vòmits i diarrees. La seva ingestió abusiva altera el ritme cardíac i pot ocasionar la mort. Les flors de la mare-selva de jardineria poden ser substituïdes per les d’alguns arbusts autòctons en les seves aplicacions medicinals, sobretot per les del lligabosc atlàntic (Lonicera peryclimenum), però aquelles tenen virtuts i aromes molt superiors. Amb les flors s’acostuma a fer infusions o xarops antisèptics, diürètics i sudorífics que ajuden a alleujar els processos febrils, angines, tos, bronquitis, asma, constipats, malalties del fetge i moltes altres
