Elisenda Solsona
El canvi climàtic i els fenòmens meteorològics extrems provoquen catàstrofes de gran abast que colpeixen feroçment la població. Aquesta és la crua realitat que els ha tocat i els toca encara viure als habitants de les localitats de l’Horta Sud de València afectades per les inundacions provocades per la DANA de finals d’octubre i, sobretot, per la inoperància i la mala gestió d’alguns governants. Des d’aquí, el meu suport i una abraçada.
Devastació i terror, dues paraules que descriuen el paisatge després de la catàstrofe. Dues paraules que serveixen també de rerefons de Mammàlia, la distopia d’Elisenda Solsona (Males Herbes, 2024).
Distopia vol dir història que transcorre en una societat pressiva i indesitjable, com la que protagonitza Mammàlia. Catalunya ha estat assolada per catàstrofes naturals extremes: els volcans han entrat en erupció i, fins i tot, hi ha hagut un tifó. La gent —i la seva salut— se’n veu perjudicada i el govern, del tot totalitari, controla l’índex de natalitat per garantir la qualitat de l’espècie humana. Moltes possibles mares, pel seu estat de salut, no ho poden ser: no tenen llet de qualitat o el seu ventre ja no pot engendrar (i no pas pel pas dels anys!). Per això, el govern elabora un pla de fertilitat, que obliga les dones joves a donar els seus òvuls i selecciona les que podran ser mares amb una sèrie de proves en clíniques especialitzades. Tot plegat, terrible! Un govern que transforma l’embaràs —i la materninat!— en quelcom maquinal, fred i, per què no dir-ho, del tot polititzat. Mammàlia, doncs, no només és un relat de fantasia, sinó que convida a plantejar-se dilemes ètics sobre què implica ser mare o pare, i sobre els extrems que es poden arribar a usar per preservar l’espècie humana. Déu n’hi do per ser la primera novel·la d’Elisenda Solsona!
La protagonista de tot l’entramat és una nena de vuit anys, la Cora, que, mentre és de vacances en un poblet bucòlic del sud de França, descobreix, al mig del bosc, unes pintures rupestres enigmàtiques: unes figures humanes vermelloses que li faran preguntar-se quina és la seva autèntica identitat.
Que no us espanti aquesta societat tancada i controlada de Mammàlia! Penseu que, en tot règim totalitari, sempre hi ha dissidents: persones amb sentiments i coratge que volen rompre els esquemes preestablerts, i que, de ben segur, agrairan l’acompanyament dels lectors… Busqueu-les en l’univers de Mammàlia i… bona lectura!
Mònica López Bages
Filòloga Catalana
