Roser Vernet
La comarca del Priorat l’associem a la vinya, el vi i el paisatge de llicorella abraçat per la serra del Montsant. Doncs, sí, als peus de la muntanya “sagrada” (mont + sant) s’hi han forjat les arrels d’aquesta comarca arrelada a la terra i que, malauradament, malgrat l’impuls econòmic dels cellers que hi han proliferat, veu com cada cop més la població autòctona va disminuint i envellint. Roser Vernet, davant d’aquesta dicotomia —que va des de la por de perdre la identitat a la por de l’oblit i l’abandonament—, ho té clar: cal reivindicar! Per això ens convida a endinsar-nos en la realitat del Priorat en Lo mig del món (Club Editor, 2023). Lo mig del món, per a ella, és el lloc on vivim cadascú de nosaltres i ella viu al Priorat. Arrenca el llibre deixant-nos clar que “Lo lloc és la gent” i, per tant, si ens hi relacionem, coneixerem l’espai en què viuen i aprendrem a estimar-lo i a preservar-lo.
Tot i que Vernet viu al Moler, Lo mig del món abraça tot el Priorat en essència: ella observa el seu entorn immediat, el lloc on viu, la seva gent, el seu paisatge i intenta comprendre’ls per mostrar-nos com, a base d’esforç i de pedra picada, aquest territori s’ha anat forjant amb el pas del temps, talment com fa el bon vi d’aquesta zona. Amb una gran sensibilitat, Vernet ens presenta un llibre amarat d’impressions i també d’emocions, perquè, de la mà de la seva escriptura íntima no només entrarem en contacte amb la geografia externa prioratina, amb la història d’aquesta terra, sinó també amb la geografia més personal de l’autora en relació amb les seves vivències personals i l’entorn que l’ha acollit. Hi ha fragments que són una veritable delícia! L’estil de Vernet hi ha moments que estremeix, sobretot si coneixeu la zona del Priorat o hi teniu vincles, com és el meu cas.
Tot i així, no us erreu: no tot hi és plàcid a Lo centre del món! També s’hi veuen injustícies i cal revoltar-s’hi en contra. Com a bona activista, Vernet reivindica fets que poden malmetre aquest territori, que no li fan el pes, com ara la manca d’aigua, els incendis forestals, la desforestació, l’excés de generadors elèctrics, l’excessiva productivitat… Trobar l’equilibri, mirant-ho tot amb calma des de Lo centre del món i amb la serenitat de l’experiència. Sens dubte, aquest equilibri li proporcionen les dècades d’acció sociocultural. Un activisme que no l’ha fet tota sola, sinó amb el suport de pagesos de la zona, d’escriptors d’arreu i científics, entre d’altres, que donen suport a aquesta preocupació que també es llegeix entre línies a Lo mig del món.
Mònica López Bages
Filòloga Catalana
