És una liana procedent d’Àsia (Japó, Corea i la Xina) de creixement ràpid. Amb una sola temporada pot desenvolupar tiges de diversos metres. Les fulles duren tot l’any si no fa molt de fred, són oposades, simples, ovalades i d’un verd brillant. Les flors apareixen a finals de la primavera i duren tot l’estiu, en grups terminals. Es componen d’un llarg i estret tub que s’obri en dos llavis, l’inferior estret i el superior més ample i dividit en quatre lòbuls que serveixen de fons als llargs estams i estils que surten del tub de la corol·la. S’obren blanques i acaben fent-se grogues, però durant tota la seva existència emeten una suau fragància de vainilla. El fruit és una petita drupa globosa de color blau molt obscura, quasi negre. Poden estar ubicades a ple sol o a mitja ombra. No són gaire exigents amb el sòl, però a ningú amarga un dolç i l’aportació de terra fèrtil anirà bé, especialment si està a prop d’un mur o edificació. Tampoc és exigent pel que fa al reg, doncs, una vegada arrelada, resisteix bé la sequera. Té tendència a perdre fulles a la part inferior, i per a corregir-ho cal practicar una poda, a l’hivern després de la floració o principi de la primavera abans de la floració, cada pocs anys. Tenen gran capacitat entapissant sobre marges o pendents, així com a bardisses si tenen un bon suport com la tela metàl·lica o per cobrir la part superior dels murs, però no són bones per cobrir murs si no hi ha un suport adequat. També s’empra per cobrir el sòl, sobre el que fa una catifa d’un pam d’alçada. Les tiges s’arrelen en quant toquen terra. La multiplicació és fàcil per esqueix de fusta dura a la primavera o de tiges més joves a l’estiu. Si volem utilitzar les llavors, haurem de plantar-les a principis de la primavera, i millor si abans les hem tingut dos o tres mesos a la nevera.
En la medicina tradicional xinesa és considerada antibacteriana i antiinflamatòria. En diversos estats dels Estats Units, en Argentina, Brasil i Mèxic, és considerada una invasiva exòtica, així com a Nova Zelanda i altres illes del Pacífic. No obstant això, és fàcil de controlar tallant les tiges o cremant-les. També és molt sensible als herbicides. A la península Ibèrica apareix de vegades assilvestrada al nord de Catalunya i al País Basc, però cultivada en jardins apareix a tota la Península.
Pep Aguadé
Naturalista
