Doncs sí, llegiu-lo. Aquesta darrera setmana ha saltat l’alarma que els editors anglesos dels clàssics infantils i juvenils de Roald Dahl, d’acord amb els hereus de l’escriptor, han decidit modificar-ne alguns fragments de text, per tal d’adequar-ne la llengua i fer-la, segons ells, menys ofensiva. Roald Dahl, un dels escriptors que més ha influït en la passió lectora d’infants i joves durant els darrers 80 anys, amb textos com Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata, Les bruixes… i, de cop, algú ha decidit canviar-ne les paraules, perquè les considera ofensives. Calia? Quina diferència aporta modificar “gras” per “enorme”; o fer que Matilda deixi de llegir Rudyard Kipling i viatjar a l’Índia, per llegir Jane Austen i viatjar a Califòrnia? A més, no han tingut mandra a afegir frases per suavitzar el text… I això, ja és lícit en un text clàssic?
Des del meu punt de vista, com a filòloga, això és un gran disbarat. Cada autor escriu d’acord amb la seva època i amb un llenguatge lligat al seu temps. A més, però, en el cas de Roald Dahl, aquesta llengua és plena d’ironia, de sarcasme, de jocs metafòrics i de simbolisme. Qui som nosaltres, simples lectors del segle XXI, per titllar-la d’“ofensiva”? Potser alguns dels canvis s’han introduït amb la voluntat de deixar de discriminar, però la literatura és discriminatòria? No ho veig clar. Feliçment, aquesta mateixa setmana, els editors en llengua catalana i castellana han decidit llançar un opuscle informant que les traduccions a la Península no es canviaran i es mantindran fi dels al text original, escrit per Roald Dahl.
Per això, perquè Roald Dahl és un gran influencer —jo també sé usar llenguatge actual—, cal reivindicar-lo. Llegiu-lo i feu-lo llegir als vostres fills, filles, nets i netes. Us asseguro que en gaudiran. Versos perversos (Santillana) —riureu molt amb aquesta adaptació dels contes populars—, Charlie i la fàbrica de xocolata (La Magrana) —qui no n’ha vist la pel·lícula o el musical?—, Matilda (Estrella Polar) —la gran devoradora de llibres i instigadora a la lectura—, entre altres. Perquè “les seves històries, sens dubte, ens transporten a nous mons i ens presenten gent amb vides completament excitants i inspiradores”, tal com el mateix Dahl escrivia en un fragment de Matilda. Des d’aquestes línies, només puc dir que les obres clàssiques i les seves reedicions només haurien de tenir una missió: preservar-les i no pas retocar-les. Qualsevol altra cosa no té sentit i, en ple segle XXI, només es pot etiquetar de censura. Que les editores, doncs, no perdin el cap i, si us plau, facin com proclamava Espriu: “Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”…
Bona lectura!
Mònica López Bages
Filòloga Catalana
