‘Un tastet de Mar i Cel’
Els dies 2 i 3 de desembre l’Orfeó Reusenc acull l’estrena del muntatge ‘Un tastet de Mar i Cel’, a càrrec de la companyia Teia Teatre. Parlem amb el seu director, Jordi Mateu.
Què es trobarà l’espectador que vingui a veure ‘Un tastet de Mar i Cel’?
Si vol veure el ‘Mar i Cel’ de Dagoll Dagom que s’ho tregui del cap. En veurà reminiscències, però es trobarà un gran musical convertit en un muntatge de petit format centrat en la història d’amor d’una cristiana i un musulmà. La durada del musical original de Dagoll Dagom és de dues hores i escaig i el nostre no arriba als 90 minuts. És un espectacle adaptat per poder-lo representar en qualsevol espai, siguin quines siguin les seves dimensions.
Com ha estat aquest procés de síntesi?
Han estat 10 anys de feina. El 2011 jo estava al grup de teatre de Vilaplana i vam fer el ‘Mar i Cel’ de Dagoll Dagom amb l’escenografia del vaixell. La nostra intenció no era comparar-nos-hi: érem un grup amateur, ho continuem sent. Ens vam trobar que l’obra va agradar molt, però teníem moltes dificultats de dur-la a molts espais a conseqüència de l’escenografia. En aquests 10 anys sempre he pensat que va ser un gran esforç fer el que vam fer per tenir-ne el resultat que en vam obtenir. Sempre he estat un malalt de teatre i constantment li he donat tombs a crear una versió més reduïda i amb una escenografia més minimalista que es pogués representar a tot arreu. Era una espineta que tenia pendent.
Qui queda del muntatge de fa 10 anys?
Fa 10 anys érem vint-i-cinc actors dels quals en quedem quatre en aquesta nova versió. Durant aquests 10 anys he conegut molta gent de l’àmbit teatral de l’entorn. He anat contactant amb diferents intèrprets i hem creat una petita companyia que s’ha convertit en una família. Som onze persones molt ben avingudes, que s’ho han agafat amb molta il·lusió i això t’estimula i provoca que tinguis moltes més ganes de continuar fent coses.
Així doncs, Teia Teatre continuarà…
Sí. Ja tinc alguna idea per a després d’aquest muntatge. Teia Teatre és una companyia que hem creat tres persones de Vilaplana: l’Àlvar Fortuny, la Cecíclia Vilanova (la Blanca de la versió de fa 10 anys) i jo. Feia temps que volia crear una companyia pròpia i entre els tres ens hem posat d’acord. Per aquest primer espectacle volíem triar la gent nosaltres; la majoria no es coneixien entre ells i tot i així s’ha format un vincle molt fort que crec que es traslladarà al públic. Gent de diferents edats, la més jove 25 i el més gran 64, i tots de la comarca: Vilaplana, Salou, Reus, el Morell…
Estrena a l’Orfeó Reusenc…
Porto dos anys vinculat a la direcció artística de l’Orfeó Reusenc i em van proposar que estrenéssim aquí… Genial. És un plaer estrenar en un teatre amb la història de l’Orfeó: és un gran regal.
I després?
Que es pugui anunciar, serem a Vilaplana, a l’Aleixar i dues dates a la Terra Alta. Crec que estarem dos o tres anys tombant amb aquest espectacle.
Què diries a la gent per animar-la a venir?
És una història dura, com totes les grans obres d’Àngel Guimerà, i l’hem fet d’una manera molt emotiva: no tan espectacular a nivell visual però jugant molt amb els sentiments. Crec que tots els espectadors s’emocionaran: tant els que ja coneixen la història com els que no.
