Daniel Arbós
Massa sovint la societat ens empeny a perseguir el nostre èxit, a ser individus únics, els primers… Probablement, aquesta idea prové del filòsof alemany Nietzsche, que va promoure la figura del “superhome”, un individu que se situa per damunt de la resta dels homes i que només té un objectiu: brillar constantment. Però no ho oblidem: som humans… i això és possible? Per aconseguir rendir sempre al cent per cent, alguns dels gurus de la societat actual ens recomanen sortir constantment de la nostra zona de confort, arriscar-nos i esforçar-nos-hi al màxim, perquè, així, diuen, l’èxit està assegurat. Però i què passa si no l’aconseguim? És sempre culpa nostra el fracàs?
D’aquestes reflexions en neix una novel·la plena d’ironia, hilarant i fresca escrita per Daniel Arbós: Les males decisions (Empúries, 2023). És un relat escrit en primera persona, en què se’ns presenta un personatge molt curiós i força sapastre (un veritable antiheroi), que, malgrat ser fill de papàs, sembla que sempre li surt el tret per la culata. De fet, en la primera escena, ja s’enfronta a un fet esperpèntic: està a punt de morir esclafat per un hipopòtam. Ell mateix ens ho diu: «Ni morir amb un mínim de dignitat, sé fer. Soc un inútil integral fins i tot en això. Quin desastre. No em vull imaginar com reaccionaran els papàs quan se n’assabentin…». Un antiheroi al mes pur estil del Wilt, de Tom Sharpe, que, davant de la mort imminent, només pot fer una cosa: reflexionar sobre què l’ha dut fins aquest punt fatídic, quines han estat les decisions que ha pres durant els seus vint-i-cinc anys de vida que l’han empès fins aquí. I així els lectors l’acompanyem: ens cau bé aquest personatge, perquè és sincer; en ell, res no és aparença —tot el contrari de la societat en què viu immers—.
De fet, ens confessa que viure entre cotonets no és una bicoca. Ell se sentia trasplantat, aquell no era el seu món. Pot semblar-nos increïble, però ell, fill d’una de les famílies més riques i benestants de Barcelona, no ha sabut com adaptar-se al seu entorn i sempre l’ha defugit. Per això, malgrat poder-ho tenir tot, perquè el context en què ha nascut li ho ha posat fàcil, no té projectes de futur ni sap com sortir-se’n. La seva vida no és emocionant en cap dels àmbits: relacions socials, amor, la facultat en què intenta estudiar Biologia… Per tant, què li depara la vida? Quina ha de ser la seva sortida? Frustrat de viure en abundància busca emocions i autenticitat treballant en un cinema decadent i ple d’humanitat… Però què el porta a estar a punt de morir esclafat per un hipopòtam? Quina excentricitat! Si ho voleu descobrir haureu de llegir-vos Les males decisions.
Mònica López Bages
Filòloga Catalana
