El placebo és una substància farmacològicament inerta que pot provocar un efecte curatiu en els malalts quan aquests desconeixen que no té cap valor curatiu. Moltes vegades, injectar aigua salada a una persona o donar-li una pastilla de sucre fa que es trobi molt millor. Avui es creu que l’efecte placebo pot romandre darrera gran part del valor terapèutic que atribuïm als medicaments. Tenen especial importància en els medicaments contra el dolor que estan molt relacionats amb la química del cervell ja que aquest, quan sent dolor, allibera endorfines (una substància química que actua com la morfina per pal·liar el malestar).
Els estudis han demostrat que quan una persona pren un placebo també se li disparen les endorfines. En els estudis amb antidepressius la resposta positiva als placebos s’ha incrementat un 7% cada 10 anys i si a l’any 1980 un 30 % de pacients depressius milloraven amb placebos avui aquest percentatge ha augmentat fins el 45 %. Hi ha influït la publicitat i les elevades expectatives que provoquen els medicaments. També existeix l’efecte “nocebo”, menys estudiat i força poderós, que consisteix en que quan se li diu a un malalt que patirà els efectes negatius de prendre una medicina els sent, encara que no hi hagin raons mèdiques per notar-los. A un grup de persones que se’ls donaren pastilles de sucre dient-los que eren per induir-les als vòmits el 80 % varen vomitar.
Finalment hi ha dos casos curiosos en el món dels placebos:
1. Les injeccions doloroses poden tenir un efecte terapèutic més gran que les menys doloroses.
2. El color de les pastilles també pot tenir efecte sobre alguns pacients.
