Carla Gracia
Per al lector tafaner no hi ha res més seductor que llegir un relat el protagonista del qual sigui un escriptor. Probablement perquè el lector encuriosit creu que hi trobarà secrets sobre el procés creatiu. Però, us imagineu un escriptor mediàtic, consagrat a qui, de sobte, li fugi la inspiració?… No hi deu haver res de més frustrant que que no et flueixin les paraules… Quan en vius i quan tens un públic i un editor que estan esperant la teva propera creació. Doncs, aquest és un dels eixos temàtics de L’abisme, de Carla Gracia (Univers,2019). Octavi Fonseca n’és el protagonista. Les seves obres li han garantit una estabilitat personal i professional, que ha durant quasi trenta anys. L’Octavi és la veu d’una generació! Tanmateix, de sobte, aquest equilibri es veu estroncat per una sèrie de motius que l’afecten emocionalment: la fi del seu matrimoni, la mort d’una mare quasi absent, la nul·la capacitat d’estimar/ estimar-se i la fugida de la creativitat. Una barreja explosiva que aboquen l’escriptor a caure en el seu propi abisme i en la pèrdua terrible de l’estatus i l’autoestima.
L’Octavi, immers en aquesta situació desesperant, acaba derrotat per la depressió i l’alcohol. No ho pot evitar. En aquest relat en primera persona (gran encert per part de Carla Gracia), l’Octavi hi deixa fluir les pors, les frustracions i els dubtes personals. Ens ho
relata tot amb unes frases breus, fugisseres, com els pensaments, les dèries que no deixen indiferent el lector. Teixeixen una sèrie de confessions, gràcies a les quals podem conèixer què pensa i com se sent l’Octavi. Busca, lògicament, un suport emocional. Se sent sol i
perdut. Però, el trobarà en el lector?…
Crec que es farà difícil (o no! perquè no coneixem els límits de l’empatia…) després de confessar- nos que cau en la trampa d’un dels pecatsmés penalitzats en el món de l’art. El plagi. Per la pressió dels editors, l’Octavi acabarà signant un llibre que no ha escrit ell.
I això no és tot: paral·lelament, un assumpte enterbolirà la seva vida(com si no en tingués prou!): la mort accidental de la mare, una mare que l’havia abandonat de petit i que troben morta amb una pedra a l’estómac. És, sens dubtem un toc de thriller que Carla Gracia ha donat a aquesta trama amb dosis altes de novel·la psicològica.
I hi ha una porteria, algú que toca el piano, una veïna… Tot plegat ens rememorarà els
inicis de l’Octavi i el seu passat, que contrasta irremediablement amb la teòrica comoditat que li ha aportat la fama i l’èxit. Un èxit, però, que no afecta a tothom per igual i que, sovint, depèn d’un factor tan volàtil com la sort.
Deixeu-vos seduir per L’abisme, per la fugacitat i la sintaxi d’algunes de les seves frases… Deixeu-vos endur per L’abisme. Estic segura que hi caureu! Bona lectura!
Mònica López Bages
Filòloga Catalana
