Montserrat Corretger
Reus, els anys 20 del segle passat, vivia el tràfec propi d’una ciutat comercial amb ganes d’expansió, amb la presència del moviment obrer i molt de neguit cultural. De fet, el període d’entreguerres, a Europa, va regnar-hi una pau efervescent, durant la qual les empreses de fruita seca i altres negocis reusencs van aprofitar per expandir-se. Per això, reclamaven els serveis de traductors centreeuropeus, els quals van arribar a Reus impregnats de les idees que es coïen a Europa. Aquest és el rerefons històric de La pensió d’alemanys, de Montserrat Corretger (Editorial Afers, 2023), una novel·la que, d’una banda, és el resultat d’un projecte d’investigació llarg i acurat —la història es complementa amb fotografies que fan la trama més versemblant— i que, de l’altra, tot i tenir Reus i altres localitats del voltant —com Tarragona, Salou, Flix, etc.— com a escenari, és pròpiament un relat que travessa fronteres.
Així, aquests traductors alemanys i suïssos establerts a Reus residien en un pis del carrer Ample que funcionava com a pensió i que era regentat per l’Otto i la Gregoria: un veritable epicentre de converses i debats entre aquests erudits europeus i els intel·lectuals i empresaris benestants reusencs. Una de les peculiaritats de la novel·la és que el narrador és quasi transparent, és a dir, deixa que els personatges, a través dels seus diàlegs i alguna introspecció, ens expliquin els fets i què en pensen, cosa que genera complicitat entre els múltiples personatges i lectors. Així els lectors assisteixen quasi en directe a una crònica d’unes vivències i les poden jutjar sense intermediaris. D’altra banda, la narració és en present, fet que genera un dinamisme que acaba per abduir els lectors i transportar-los cent anys enrere per viure aquell moment d’ebullició cultural i sociopolítica. Tot hi té cabuda a La pensió d’alemanys i s’hi tracten temes encara molt actuals (arrelament dels joves, educació, moviment obrer, difusió de la cultura…). Tot plegat fa que La pensió d’alemanys sigui un artefacte viu i coral, amb personatges molt diversos i reals del Reus de l’època. Hi destaca l’Ernest, un suís molt lector, la figura del qual es complementa, i de vegades s’oposa, a la d’Horn, un alemany que acabarà impregnat per la ideologia nazi…
Visiteu La pensió d’alemanys. Us hi sentireu com a casa! Pareu bé les orelles i veureu com al voltant d’aquelles taules, rere les finestres i les parets, s’hi amaguen un grapat d’efemèrides, converses i paraules que defineixen una època transcendental per a Reus, però també per a Europa. Un període que malauradament s’apagarà per culpa de la Guerra Civil Espanyola i la II Guerra Mundial, però que, d’una manera brillant i eficaç, ha recuperat Montserrat Corretger.
Bona lectura!
Mònica López Bages
Filòloga Catalana
