La Mulassa de Reus, conjuntament amb altres figures de bestiari històriques d’arreu de Catalunya, formarà part d’una exposició organitzada per commemorar el setè centenari de la celebració del Corpus de Barcelona dins el context de les Festes de Santa Eulàlia a la ciutat comtal.
La mostra, organitzada per la territorial de Barcelona de l’Agrupació de Bestiari Festiu i Popular, estarà instal·lada al Born Centre de Cultura i Memòria i s’hi podran veure diferents figures d’imatgeria zoomòrfica amb un valor important per al país. Així doncs, a més de la Mulassa de Reus, formen part de l’exposició la Cucafera de Tortosa, l’Àliga de Girona, el Bou de Barcelona i el Drac de Vilafranca del Penedès.
Des de l’organització es considera que totes les peces escollides són figures cabdals per entendre la importància del Corpus en la gènesi de la festa actual. La mostra es complementa amb altres peces històriques, com són el cap de l’Àliga de Cervera, el cap de Guita de Cal Serraïs de Berga i el cap antic del Bou de Solsona.
L’exposició estarà instal·lada del 7 al 21 de febrer. Compartint aquesta exposició d’”El Corpus és BESTIAL!” hi haurà una altra exposició del bestiari infantil de la ciutat comtal, i que demostrarà que és cert que la imatgeria festiva és ben viva.
Entre els diferents actes paral·lels que s’han organitzat en destaca la xerrada “El bestiari del Comú i la Festa del Corpus”. Carles Freixes, director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, farà una conferència dimarts 9 de febrer a les 20 hores a la Casa dels Entremesos de Barcelona. Per assistir a la xerrada cal inscriure’s prèviament.
Segons explica el conferenciant, dracs, lleons, àligues, bous, mulasses… han format part del nostre imaginari festiu durant segles. Nascuts en les processons medievals del Corpus, tenien una funció moralitzant i representativa entre la població. Temps més tard, els gegants i bestiari molestaven al poder i per aquest motiu van patir prohibicions i decrets que en volien suprimir la seva aparició. La tenacitat de confraries, gremis i particulars va propiciar el salvament d’algunes obres de la imatgeria que han perviscut fins els nostres dies, donant com a resultat un ric patrimoni dins el panorama festiu català.
