Joan Masdéu
El cantautor Joan Masdéu presenta aquest mes al Teatre Bartrina el seu darrer treball ‘La flor del Panical’, en que recorda la
seva etapa amb la formació reusenca Whiskyn’s, en el 25è aniversari del primer disc del grup.
Què es trobarà el públic que vingui al concert del Teatre Bartrina?
Una sèrie de cançons que han estat reposant més de 10 anys en un calaix i que marcaven una etapa important de la meva trajectòria musical, com van ser els Whiskyn’s, i que 10 anys després tornen a néixer les ganes per primer cop, després d’haver-les deixat descansar, de recuperar-les, de revisar-les d’una manera important, ja que és amb un
altre format, i de rentar-los la cara. D’alguna manera tenir la sensació que ha passat prou temps per tornar a obrir aquest calaix i veure que les cançons continuen vives i que tenen més coses a dir en una altra tesitura.
D’on sorgeix la idea del projecte?
De manera natural. Amb el guitarrista que m’acompanya fa 4 anys hem anat adaptant els directes a un format més íntim, més minimalista, per poder oferir un concert en un format més reduït. Jo tenia l’espina clavada de gravar un disc així: han coincidit les ganes de voler fer un disc en format minimal i el 25è aniversari del primer disc de Whiskyn’s.
Com has realitzat la selecció de temes musicals?
A l’hora de posar tot el repertori a la balança he tingut en compte diferents criteris. Hi ha cançons que són ineludibles com pot ser ‘On’, ‘Balla’ o ‘Reus’ per exemple. Hi ha altres cançons que a mi particularment em feia gràcia que hi fossin, encara que no van ser singles en el seu moment però que crec que segueixen mantenint el meu ADN a l’hora de fer cançons.
I també hi ha hagut cançons que potser hauria inclòs però no anaven a la mida d’aquest discurs.
Amb aquesta distància, com es veuen ara aquestes cançons?
Amb certa nostàlgia perquè les cançons et connecten directament amb moments molt bonics que vam viure en aquella etapa.
Però del que més m’he adonat és que quan tanques un projecte, com va ser el de Whiskyn’s al 2009, ja fa deu anys, inevitablement i de
manera involuntària el que fas es mirar d’allunyar-te’n perquè tens la mirada posada en el projecte que ve després; en el meu cas la meva trajectòria en solitari.
Però quan reposen el temps suficient i fas un retorn m’he adonat que la meva manera de fer cançons continua sent la mateixa, que l’essència és molt similar i que l’ADN del meu discurs d’ara no dista tant del d’aquella època. En el disc hem enregistrat 10 cançons però en directe en recuperem unes quantes més, no les mateixes en cada concert: un valor afegit que podem oferir al públic que ve.
Al llarg d’aquests 10 anys s’ha plantejat en algun moment el retorn de
Whiskyn’s?
Crec que no. Tampoc ara seria el moment ni per mi ni pels altres companys que formaven el grup. Remarco que això no és un retorn de Whiskyn’s: això són les meves cançons que vaig escriure per a Whiskyn’s en aquella època i que dins la meva proposta en solitari m’ha fet il·lusió recuperar. No és el moment per a cap de nosaltres: és una etapa que està tancada i que està descansant.
Com rebrà el públic que era fan del grup aquesta revisió?
Es tractava de fer una revisió en tota regla. Per tornar a enregistrar-les en format elèctric ja tenim els discs de Whiskyn’s. Hi ha cançons
que potser mantenen el mateix paisatge, tot i la seva instrumentació totalment diferent, i d’altres en que hi hem jugat força més, però les cançons són reconeixibles. La idea era amb els mínims elements fer créixer aquestes cançons cap a altres direccions. Explorar una mica.
