Marta Magrinyà
Viatjar entre Reus i Barcelona sempre pot ser una aventura. Si hi vas en tren, els usuaris habituals en coneixem els retards i altres incidències que, sovint, provoquen queixes a les xarxes socials; mentre que, si optem per anar-hi en cotxe, entre el preu elevat dels carburants i l’excés de trànsit a les entrades de la Ciutat Comtal, poden fer del viatge un autèntic calvari. Un calvari de viatge, tot sigui dit, que ens pot dur a grans descobertes…
Això mateix passa a La diligència, la darrera novel·la de Marta Magrinyà (Cossetània, 2023), que ens convida a viatjar fins al 1841 i pujar a una diligència de l’empresa reusenca de Josep Brunet. Brunet, empresari intrèpid, va crear la primera línia regular de diligència de la Península entre Reus i Barcelona, a imitació del que ja succeïa a França i altres països europeus en què ja havien proliferat mitjans de transport regulars entre ciutats. Reus i Barcelona no van ser escollides per casualitat, sinó que, al s. XIX, eren pols estratègics des del punt de vista econòmic, social i cultural.
Doncs, som-hi! Pugem a La diligència! A dalt ens hi esperen un trajecte de deu hores —amb parades per poder reposar (i canviar els cavalls), és clar!— i sis personatges: el Pere, la Mercè, l’Evarist, la Margarida, el Tomàs i la Micoia. Tots ells, amb històries de vida potents, que, curiosament o no, tenen un rerefons que els uneix, i no només és l’atzar de tenir la capacitat econòmica de poder adquirir un bitllet per pujar en aquesta diligència…
Així coneixem el xofer de la diligència (fart de fer viatges, però que creu que cada trajecte pot ser una capsa de Pandora i, per això, s’encomana a la marededeu de Misericòrdia…); un ric empresari —amb un rerefons prou tèrbol— que acompanya la seva futura nora, a qui han “manegat” un matrimoni convingut que no la satisfà gens; dues senyores de família benestant amb els seus possibles intríngulis; i un milicià, imprescindible per viatjar, encarregat de mantenir la seguretat al llarg del trajecte.
Per intrèpids, també és la recerca de la felicitat i l’amor autèntic, tema recurrent en les novel·les de Magrinyà, que —feliçment, sense cap mena de tabú— s’aixeca com a abanderada de la novel·la romàntica catalana del segle XXI. L’amor i la felicitat són impulsos inherents en l’ésser humà i, en La diligència, igual que en bona part de les grans obres literàries de la història, apareixen com a tema central i motor de transformació… Emily Dickinson, escriptora estatunidenca, ja afirmava que “tot el que sabem sobre l’amor és que l’amor és l’únic que hi ha a la vida”… Bona lectura!
Mònica López Bages
Filòloga Catalana
